De colors
Així és com classificaria l’exposició de fotografies d’en Sergio “A prop de les Santes” Una magnifica exposició de llums i de colors. De contrasts de figures i de llums, d’objectes i de colors. Tal i com ell mateix ha dit al moment de la inauguració ell no sap expressar-se en paraules si no captant el missatge a traves de la fotografia. I de quina manera!
La gent, - la festa fonamentalment és gent-, apareix totalment descrita, dibuixada i plena de vida, com correspon en diades tan assenyalades, però quan aquest gent és envoltada de llum i de color aleshores les siluetes es perfilen encara més perfectes, més exultants...
L’alcalde parlava de la sensibilitat, que a totes les fotos es traspuava un riu de sensibilitat, de delicadesa....
i jo afegiria: sensibilitat i delicadesa com aquella que els poetes són capaços de transmetre en llurs poemes, i que aquesta sensibilitat quan és amarada de llum i de color esdevé encara més bonica, més bella.... i la festa acaba envaint tot l’espai de l’exposició. Tant és així que contemplant aquesta col·lecció de fotografies, pots sentir des del dringar de les campanes de la barram convidant el poble a la festa, fins el flabiol que acompanya els gegants dins d’un escenari –inèdit- ajardinat.... Sempre havíem vist els gegants engalanats de tots colors, però mai sota un bosc frondós com el que ha aconseguit el fotògraf: aquí, en aquesta foto –us recomano per això veure la de l’exposició- els gegants avançan elegantment pel bell mig del passeig flanquejats per una munió de gent i el flabiol va sonant...
Només és un convit a visitar l’exposició .
La gent, - la festa fonamentalment és gent-, apareix totalment descrita, dibuixada i plena de vida, com correspon en diades tan assenyalades, però quan aquest gent és envoltada de llum i de color aleshores les siluetes es perfilen encara més perfectes, més exultants...
L’alcalde parlava de la sensibilitat, que a totes les fotos es traspuava un riu de sensibilitat, de delicadesa....
i jo afegiria: sensibilitat i delicadesa com aquella que els poetes són capaços de transmetre en llurs poemes, i que aquesta sensibilitat quan és amarada de llum i de color esdevé encara més bonica, més bella.... i la festa acaba envaint tot l’espai de l’exposició. Tant és així que contemplant aquesta col·lecció de fotografies, pots sentir des del dringar de les campanes de la barram convidant el poble a la festa, fins el flabiol que acompanya els gegants dins d’un escenari –inèdit- ajardinat.... Sempre havíem vist els gegants engalanats de tots colors, però mai sota un bosc frondós com el que ha aconseguit el fotògraf: aquí, en aquesta foto –us recomano per això veure la de l’exposició- els gegants avançan elegantment pel bell mig del passeig flanquejats per una munió de gent i el flabiol va sonant...
Només és un convit a visitar l’exposició .