El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, d’agost 29, 2010

Moldava (Moldàvia romanesa)



És ben trist haver d'etiquetar un país, Moldova, la Moldavia romanesa: país que es troba "repartit" en tres estats: Romania, Rep. de Moldàvia i Ucraïna, però cal fer-ho per a situar-nos en l'espai i en el temps d'avui.
Parlar de la Moldàvia romanesa, és parlar dels monestirs de Bucovina, aquests monestirs que sorgeixen d'aquí i d'enllà i que si el primer et meravella el següent et deixa bocabadat. Com és que amb el pas dels anys han pogut persistir aquests frescos tan instructius als seus exteriors? És cert, que en gran part d'ells, els de la cara Nord han desaparegut les pintures, i tant!, amb el fred i el vent gélid que assota aquest país de clima extrem, no és estrany, però la resta han sobreviscut a la rigurositat climàtica per a explicar-nos com s'instruïa als camperols d'aquella època no savien ni llegir ni escriure, però que aprenien la "història sagrada" per mitjà d'aquestes sublims pintures, que embelleixen les parets dels monestirs de Bucovina.
És curiós el tipus de construcció que han utilitzat aquests països de l'orient europeu i que s'explica per les contínues "visites" de diferents invasors, des de tots cantons: un gran recinte fortificat, que serveix de contrafort i on queden instal·lades les nombroses cel·les dels monjos o monjes, segons el cas, que hi viuran d'una manera quasi individual: cadascú té la seva petita cel·la, -i ara a l'estiu engalanada amb flors de tots colors-, després, al bell mig del gran patí, la majoria de les vegades sembrat d'herba verda colorajada per innombrales rosers, hi ha el petit monestir, petit perquè, tot i que tots tenen les tres parts corresponents: la pronau, la nau i l'altar (allà on només hi entren els capellans/popes) aquests monestirs no són massa grans i en prou feines hi deuen caber els monjos que els regenten.
Els monestirs de Bucovina, dins de la Moldàvia romanesa, varen ser construïts pels prínceps o gent important de l'època, segles XV i XVI i han sobreviscut al llarg del segles, malgrat totes les guerres i batalles que aquesta regió ha patit. Avui són un viu i bonic exemple per a tots.