LA NIT

La negra nit avança a les palpentes
cercant endebades el rastre d’un petit estel.
Temps enrera, a trenc d’alba, el distinguia
xispejant joiosament en mig del cel.

La nit és ara tan immensa i feixuga
que cap raig de llum hi pot penetrar.
És com la mar en mig de la tempesta
que clama i que brama i no pot reposar

Una espesa tenebra l’acompanya.
Els estels, no gosen, ni trencar-ne la negror.
Fins i tot són fosques les nits de lluna plena,
i enlloc s’albira una espurna de claror

Entornada de solitud i de temença
sent la nit que parlen de Betlem.
Diuen que hi ha una estrella que hi fa via,
però no sap com trobar-la dalt del cel.

Quan la nit, després d’un llarg viatge
creuant deserts i senders de soledat
arriba al portal del rústec pessebre,
s’atura i contempla un infant que és tot just nat.

La freda nit intenta d’atançar-s’hi...
amarada de neguit i de gelor
mentre unes flames trèmules al bell mig de l’estança
escalfen l’aire i aviven el foc.

El Nin, bressolat per la mare,
obre els ulls i va parpellejant;
i a poc a poc amb sa tendra mirada,
resegueix tots els racons, pam a pam.

Una mirada dolça i profunda,
que travesa l’ànima i sacseja el cos,
una mirada serena i tranquil.la
que parla de vida, de joia i d’amor.


Una mirada diàfana i petita,
una mirada plàcida i frapant,
una mirada que parla i escolta,
que convida i anima a seguir endavant.

La nit recula temorosa,
fulminada per la claror de l’infant
ha descobert en la vivor de sa mirada
l’estel perdut fa molts dies, potser un any...

Petit estel de matinada
que et gronxaves en mig del cel tota la nit,
demà, quan neixi el nou dia,
quan a l’horitzó s’albirin les primeres clarors,
quan les campanes repiquin a festa,
i els estornells ens despertin amb el seu gran brogit,
quan pels aires gèlids d’aquest cru desembre
ressonin paraules de goig i de pau,
hi seràs tu per a dir-me,
com abans, com sempre:

BON DIA, AVUI ÉS NADAL?