Tot esperant la primavera

Aquests dies escoltem diferents arguments sobre la greu crisi econòmica que patim. Tothom fa "el seu" anàlisi. Alguns amb més profunditat que d'altres, i alguns quan parlen de la crisi a Espanya o a Catalunya s'obliden que n'hi ha una de més universal. Ja no s'hi val a dir que "Spain is different". Espanya, com molts països occidentals o d'economia occidental, s'ha vist immers d'una manera concreta dins d'aquesta forta crisi, i si analitzem el Regne Unit també hi trobarem la seva particular concreció i així a cadascun dels països.
El que no hem sentit quasi gens és "quan s'acabarà aquesta crisi". Tothom fa previsions negatives fins ben entrat el 2010. L'altre dia, però, en una conferència a Mataró, vaig sentir les primeres frases optimistes pronunciades pel màxim representant de la primera entitat d'estalvis local. Un missatge de confiança també toca en aquest moments i no seré pas jo qui li esmeni la pàgina; el cert és, però, que "aquesta" crisi tan global no té una recuperació tant de "llibre" com han tingut les crisis viscudes fins ara, justament per això, perquè ara és una crisi global, però perquè, a més a més, s'hi han afegit tota una sèrie d'elements més enllà dels purament econòmics: la cobdícia, l'engany, l'estafa..., i tot això ha fet que damunt la taula hi figurin altres temes més enllà dels econòmics. És per això, perquè caldrà superar aquests altres elements, que la recuperació és fa tan difícil de preveure: la confiança, la transparència, l'honestedat.... com es recuperen?
En sortir d'aquella conferència "optimista" vaig anar a escoltar un altre conferenciant que parlava del fòrum de Davos, recentment celebrat, i també del fòrum social del Brasil. I a partir d'aquí, si ja hi havia alguns elements sobre la taula per a replantejar-se, escoltant els missatges -no escrits- del fòrum social, la taula s'omplia a vessar. Hi ha tantes coses a replantejar que ja no es parla de sortida de crisi sinó de canvi profunds del sistema econòmic actual; tant profunds que de moment ningú es veu capaç de definir-los.

Potser ens caldrà una gran reflexió universal sobre sistemes econòmics, sobre sistemes socials per a poder començar a entreveure cap on va el nostre món. De moment, seguirem esperant que la primavera ompli aviat els camps de flors i les orenetes s'afanyin a fer els seus nous nius.