La llarga espera

Si hom aprèn alguna cosa del pas per un o diferents centres hospitalaris és saber esperar. Algú diria: desesperar, però val la pena prendre-ho en positiu i dir: esperar, esperar llargament, i encara més, esperar i callar, perquè ningú et pot donar raó de res:" has de parlar amb.." o "amb l'altre", o "ja vindrà la infermera", o "després passaran a".... i així al llarg del dia i de la nit. Si estàs bo, i bé, pots arribar a entendre una situació d'espera, però quan hom està malalt o està al costat d'un malalt neguitós, l'espera ja no pot ser submisa i plena de paciència sinó que acaba apoderant-se d'un mateix i al final pots acabar perdent els papers perquè ja estàs cansat d'esperar i de veure el malalt desemparat, neguitós, ple d'angoixa i sense resposta. Aquí hi ha el punt més rellevant d'una situació hospitalària, en el ben entès que ningú hi va a passar l'estona: la persona; quan un malalt entra a un centre hospitalari deixa de ser una persona amb noms i cognoms, -tot i que els pobres auxiliars intenten nomenar-lo pel nom, que moltes vegades no és ni el que està acostumat a sentir sino el que diu el "carnet"-; el malalt passa a ser un pacient, i un pacient que com aquell qui diu ha perdut a la família, perquè sembla que els pacients siguin dels metges i metgesses i que la família poca cosa hi té a veure. Quan després de llargues pesquisses aconsegueixes que algú informi a la família, es fa amb un llenguatge tan tecnificat que en prou feines acabes d'entendre el que li passa al teu familiar... Això si, al seu expedient ha quedat tot recollit, tot el que se li ha fet, el que ha de fer, etc., però: dins d'aquest llarg procés d'anàlisi i de diagnosi algú li pregunta al malalt : com està? com se troba?

Amb un farcell de paciència al final algú et diu,"... i ara caldrà derivar-lo cap aquí o cap allà", o "ja se'n pot anar a casa i té visita al dia tal". I de repent et trobes en una sala d'un centre hospitalari amb un munt de persones amb la mirada interrogant preguntant ¿què hi fem aquí? I l'angoixa, el desconcert, i la solitud els acompanyarà en la seva nova estança