El camí de la llibertat

Han estat quasi tres anys des que ell va marxar de l’illa per a iniciar una nova vida: una vida lliure que els permetés sobre tot obtenir un futur millor per a llur fill. Va sortir fent un curs de tècnic a Mèxic i després va poder entrar a USA com a exiliat polític. El seu alt nivell d’estudis, això si, de l’illa surten molt ben formats, li va possibilitar tenir aviat una bona feina, i aleshores inicià tots els tràmits perquè ella i el nen poguessin també deixar l’illa i emprendre definitivament el camí de la llibertat.

Ha estat un camí llarg, de papers i papers i més tràmits, i diners és clar, des de Miami, com fan tots; primer per a donar-los un cop de mà perquè amb el que es percep per la feina que es fa –uns 15 dòlars al mes un bon llicenciat- no en n’hi ha per a res, ni tant sols per al menjar i no parlem dels medicaments, que no n’hi ha. Molt bons metges, bons hospitals, però sense medicaments...

La separació ha estat llarga i dolorosa, tant com ara al moment de dir adéu a la mare sabent que potser no es podran veure mai més, dir adéu als veïns, als amics, a la terra que t’ha vist néixer i créixer i marxar a un lloc desconegut i incert. Per un costat la il·lusió de l’encontre amb el marit i l’inici d’una nova vida, però per l’altre el dolor d’un adéu, potser per sempre.

Després, un vol d’avió, el primer de la vida, és clar, el rencontre, el país estrany on has gestionat la sortida, l’arribada a una nova frontera, el pas tota sola amb el nen demanant com tants d’altres que t’acollin com exiliada... I finalment la terra nova, lliure, que d’entrada t’atorga ja un munt d’ajudes perquè puguis tirar endavant aquests primers mesos.

I el teu fill, aviat anirà a la nova escola; com tots els infants fills d’exiliats de l’illa farà les classes amb anglès, però amb una mica de sort el seu company de taula l’entendrà, perquè a Miami es parlen dues llengües m’has dit.

Des de l’altre costat de l’oceà ens costa entendre que els USA siguin tan generosos amb vosaltres i tu i els teus els estigueu tan agraïts, però després de seguir amb tu aquest llarg camí, avui podem entendre millor el que és i representa per a vosaltres aquesta llibertat.

No defalliu. Algun dia, potser també, el vostre país serà lliure!