El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dimecres, de setembre 12, 2007

La ciutat rosa

Aquest és el sobrenom de la famosa ciutat de Petra, la ciutat de pedra rosa, la ciutat rosa del desert. Tant se val el nom i fins i tot el color, el cert és que després de caminar més d'un km per un congost flanquejat per roques altíssimes et trobes amb un meravellós edifici entallat a la pedra. I aquesta és la gran originalitat dels nabateus que varen ser, sembla, els que esculpiren aquests edificis a les pedres, tot i que abans que ells els edomites varen viure també per aquestes valls.

Caminar pel congost que porta a la ciutat en mig de la llum i les ombres que les roques allarguen sobre els visitants esdevé un primer pas cap a la màgia que trobaràs al final de l'engorjat

Normalment veiem els edificis construïts pedra sobre pedra –només algunes vegades les mateixes roques serveixen de fonaments- en canvi a Petra és la roca treballada per la mà humana que es converteix en edifici, i quins edificis!

Aquesta ciutat, però, no hagués reeixit com a gran ciutat comercial de l'època –entorn del segle 1er de la nostra era- si no hagués tingut uns homes enginyosos que haguessin construït petites canaletes amagades a les roques –perquè l'enemic no ho veiés- que transportaven l'aigua a la ciutat. L'aigua, el conduir l'aigua, l'emmagatzemar aigua ha estat sempre l'element clau de les civilitzacions que viuen en zones àrides: perquè sense aigua la vida no hauria estat possible.

Petra és una ciutat rosa, però si penetres en algun dels seus innombrables edificis i mires cap el sostre veuràs que les roques són d'una gran varietat de colors, aquí dins no els cal la llum del sol per anar canvien de tonalitat al llarg del dia: cada entallat de la pedra és d'un color diferent.

Si pugues al Monestir, que és una de les edificacions que es troba en un dels turons que envolten la gran ciutat, podràs albirar l' immens panorama de la vall de Naba i podràs gaudir d'una estona de pau i silenci. Aquí dalt són poc els visitants que hi arriben i el garbuix de la ciutat es transforma en quietud. No hi ha soroll, no hi ha brogit, només un sol intens que tot ho il·lumina i que et permet contemplar la bellesa de la natura que tens al teu voltant i la bellesa que l'home ha estat capaç de crear amb les seves pròpies mans.

Quin color agafen les pedres de la ciutat rosa quan els núvols han deixat caure un doll d'aigua fresca per damunt d'aquestes roques?

Cal agrair als romàntics del segle XIX que després de capbussar-se dins de la història es dedicaren a buscar allò que en algun lloc de les antigues escriptures deia que hi havia una ciutat meravellosa.


1 Comments:

At 6:45 a. m., Blogger Charli said...

Hola,
T'envio aquest www.mataroparticipa.blogspot.com per si vols participar al bloc que l'Ajuntament de Mataró ha posat en marxa per recollir l'opinió i propostes de tothom respecte al seu Programa i Pressupost pel 2008. Ah, si vols, ens podem saludar el proper dimecres 17 a les 7 de la tarda a l’Audiència Pública al Centre Cívic de Pla d‘en Boet sobre això mateix, que és obert a tota la ciutadania.
Gràcies,
www.charlivistaalegre.blogspot.com


Carlos

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home