Palau-fortalesa de Massada

Arribar a Massada a primera hora del matí et desvetlla del son que fa poca estona has hagut de deixar en mig dels llençols de l'hotel: com es va poder construir una fortalesa com aquesta ara fa més de 2.000 anys?

Cal entrar-hi amb els ulls oberts per contemplar el que era capaç de fer l'home a aquella època i no tant sota una intenció defensiva, que també, sinó com un espai de lleure: un palau d'hivern per a venir-hi a passar llargues estones en mig del sol imponent del desert de Judea, lluny de tot vincle humà però acompanyat de tots els luxes del moment...

De fet, però, aquest meravellós palau construït damunt d'un turó de 400 m d'altitud al costat de la Mar Morta, va tenir una vida molt curta, comparada a la que han tingut altres fortificacions com aquesta. Iniciat a l'entorn dels anys 30 aC va servir com a palau-refugi a Herodes el Gran. Uns anys després seria utilitzat com a darrer bastió del poble hebreu, en aquest cas, representant per un reducte de zelotes. A l'any 74, la fortalesa va ser passada per les armes romanes. Bé de fet, poca cosa hi varen acabar fent els romans després de tres anys de setge, perquè quan els 950 darrers habitants es veieren atrapats per les legions romanes varen decidir fer el darrer acte heroic de la seva vida: morir abans d'entregar-se a l'enemic, i dels pares als fills i dels germans als parents tots varen anar matant-se, llevat de dues mares i els seus cinc fills que es varen poder amagar en unes coves subterrànees, ells serien el que explicarien els fets quan un escrivent jueu, ara traspassat a les files romanes els va trobar.

Valia la pena tan sacrifici humà? Els jueus súper ortodoxes actuals, que no admeten el suïcidi no ho volen ni recordar, mentre que d'altres hi porten fills i joves perquè contemplin l'indret on els darrers jueus que es varen quedar al seu país –els altres, amb la diàspora s'escamparen Mediterrani enllà- varen sacrificar-se abans que l'enemic els prengués els fills, els vengués com esclaus i violés a les noies. Aquest fou el preu de la llibertat d'un poble que des d'aleshores i quasi durant 20 segles ha hagut de refer la seva vida lluny del seu país. I ara...