El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dissabte, de maig 26, 2007

Nit de pluja

Plou i això és una bona noticia, l'aigua servirà per a regar arbres i plantes, per a netejar els carrers i els cotxes del fang caigut aquest darrers dies, però la pluja haurà malmès aquesta primera nit de la Fira. Sort que aquesta hora de la nit la mainada ja dorm –o hauria de dormir!- i el fet d'haver de parar les atraccions no serà tan traumàtic per a la gent que hi és ara: els joves. Els firaries s'enfadaran, però ells saben prou bé, que cada any, per la Fira plou. i si no ja no seria la Fira.

Però tot escoltant com queia la pluja he recordat aquella noieta del mercat que fa just unes setmanes ens anunciava que estava embarassada. Malauradament avui no era a la parada i hem preguntat al xicot, el seu marit, si havia passat res, i sí havia passat: han perdut el fillet que esperaven. Com que son joves de ben segur que aviat s'hi tornaran a posar, però avui la parada estava molt trista sense les dolces paraules de la Sandra dient "què quants plàtans vol mami?" perquè totes les dones eren per a ella mamis i els homes –que també n'hi ha que compren- papis i a tots ens havia captivat la seva alegria. Tots els que hem escoltat la trista noticia li hem dit al xicot que li dongui molts records i ànims de part de tota la gent del mercat, i esperem que ho farà, perquè ell, que el conec de petit s'ha passat la vida venen plàtans però també ha lluitat molt per aconseguir estudiar i acabar una carrera universitària i ara tot i que ja treballa en un banc segueix els dissabtes fent els mercats -com diuen ells-, perquè així ajuda la seva dona i podran acabar de pagar el pis abans... I ara que la vida els somreia els ha vingut aquest entrebanc. Ànims, que segur que aviat oblidareu aquest petit ensopec i, d'aquí a poc temps tindreu a la falda el fillet que amb tanta il·lusió esperàveu. Un petó.

1 Comments:

At 9:45 a. m., Blogger Jesús M. Tibau said...

Sóc escriptor especialista en relats breus, com ara el recull Postres de músic, i des de no fa gaire temps, també blocaire convençut.
Al meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món (títol del meu primer llibre i també un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant), hi poso comentaris literaris, sensacions, activitats, fragments de contes i, a més, proposo jocs literaris amb premis inclosos. Et convido a visitar el meu bloc i a participar en els sesus jocs.
http://jmtibau.blogspot.com

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home