I a mitjanit, els pastors

I a mitjanit, els pastors,
acompanyats pel silenci
i per la claror dels estels
es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

Ells, senzills rabadans
cregueren en l’anunci
d’un món nou ple de color;
i es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

On és aquell missatger
que arriba per recordar-nos
que a Betlem neix un Infant,
quan perduts per tant brogit
hem oblidat el seu clam?

Cada Nadal ens convida
a refer el camí del portal.
és un camí sembrat d’incerteses,
de llum i tenebres,
però alhora ens conforta
amb aromes de pau.

La tendresa d’una mare
i el dolç só d’una cançó
faran que aquell plor d'injustícia
esdevingui un son de dolçor.
i l’infant, ajagut a la menjadora
somrigui, per fi, a la llum d’aquest món.

I tu, caminant del desert de la vida,
vols, ser-ne mare?
vols ser-ne cançó?
I tu, insensible al crit de tants pobles
que malden per una rostre digne
per un tros de terra, de pa i d’amor

A mitjanit, com els pastors,
acompanyats pel silenci i pels estels
que des del firmament
els regalaven la seva claror,
posa’t en camí,
lluita per aquest futur tan incert
i trobaràs en els altres
la Llum de l’Infant.