El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

divendres, de novembre 10, 2006

Les flors de l'amistat


En mig de tantes flors en prou feines es podien veure les despulles de l'enginyer, talment era la quantitat de rams que rodejaven el fèretre del difunt i omplien a vessar aquella sala de vetlla.

Al llarg del matí un continuo de floristes de la ciutat anava entrant i sortint de la sala deixant els diferents pomells de flors ací i allà.

Sempre he pensat que això de les flors als difunts era una tradició una mica absurda i sense sentit. Però allà, davant del meu amic mort aquell mantell de flors de tots colors i de totes procedències traspuava un sentit nou, traspuava amistat. Si, si, tots aquells rams uns enviats des del Nord, d'altres del Sud, d'altres dels llocs més recòndits del país, volien expressar l'admiració i l'estima envers aquell gran home.

La seva vida havia estat una font d'amistat, un doll de saviesa compartida amb molta gent, i ara tota aquella estima li era confirmada amb un senzill ram de flors. Era la forma més càlida d'expressar la gratitud a l'amistat rebuda, ja que la major part de la gent que enviava les flors no es podia fer presents per raó de la llunyania, tot i que molts, havíem fet un llarg camí per a poder acompanyar-lo en aquest moment del traspàs. Molts, però, no varen tenir tanta sort i volgueren testimoniar aquesta amistat amb unes flors.

Eren tants els rams que la família tingué feina a anar recollint les diferents targetes per a, primer, saber qui les enviava i posteriorment poder-los donar les gràcies. Molts rams, malgrat les targes, quedaren anònims, perquè ningú era capaç d'ubicar tants i tants amics del difunt...

No cal dir que es va haver d'afegir un vehicle complementari per a transportar tots els rams fins a l'església i després fins a cementiri.
Un cop finalitzat l'enterrament la llosa del panteó va quedar recoberta d'un tapís de flors de mil colors, eren les flors de l'amistat i de l'agraïment per a haver tingut el goig de compartir un tros de la vida amb aquesta gran persona.

I així mateix ho vaig anotar al llibre de condol: Gràcies per haver-te conegut.