El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

divendres, de novembre 03, 2006

Els altres

Aquests dies, gairebé sense proposar-m'ho he sentit diferents comentaris que per a nomenar-los d'alguna manera, diré que eren molt desagradables. Però el fet és que sentir-los em feien mal a les orelles, però si haig de ser sincera em cal reconèixer que m'han afligit notablement: "Quin disgust que tindré si Montilla surt president"! "i això?" interrogava l'altre; "perquè ell no ha viscut el que hem viscut nosaltres durant aquests anys", "què vols dir amb això? si des que era jove viu i ha treballat per Catalunya?", " Si, però és diferent.".... L'any 1964, Francesc Candel publica el llibre "Els altres catalans"; en aquells moments en Montilla encara no havia pujat al "Sevillano" i com tants d'altres havia arribat a Catalunya buscant un futur millor, però tot i amb això per a molts "catalans" Montilla encara pertany al grup dels altres, dels catalans de segona, dels no nascuts aquí i que, malgrat que han lluitat tota la vida no només per guanyar-se el pa si no per fer gran aquest país, segueixen essent per a molta gent: els altres.
Tants anys d'omplir-nos la boca de democràcia, de solidaritat, de justícia i no sé quantes coses més, i a l'hora de la veritat no volem un president dels altres. És cert, al llarg de la recent campanya electoral aquest tema s'ha intentat passar de puntetes, però no del tot, perquè hi ha que ha reclamat les gràcies per l'acollida (dels altres, és clar).
No sé com acabarà aquest procés iniciat de negociacions per a formar govern i qui finalment l'encapçalarà, però no em sabria gens de greu veure moltes cares disgustades; potser serà la manera de que s'entengui d'una vegada que en aquest país tots som iguals i que justament el que diferencia l'esquerra de la dreta és que l'esquerra sempre lluitarà per aconseguir la total igualtat entre homes i dones, entre blancs i negres, ... perquè per a l'esquerra no existeixen els altres.

1 Comments:

At 11:25 a. m., Blogger cinto amat said...

Carme,
és veritat el que dius, i ara, amb la nova entesa dels tres partits se senten aquests mateixos comentaris barrejant expressions com "el perdedor", el "perfil" d'en Montilla..., que totes apunten en la mateixa direcció, la de no voler acceptar en definitiva la presidència d'un dels "altres catalans", i això de part de comentaristes respectabilíssims...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home