FRUITES
L'altre dia, a l'hora del dinar vaig preparar, com d'altres vegades, un plat de fruites i en aquesta ocasió de fruites tropicals. N'hi havia de tots colors i de tots els continents. Així la globalització en forma de fruites ben disposades en una plata es feia present també a la nostra taula. Però no era només la col·locació de les fruites que m'entusiasmava, sinó el fet que totes elles havien vingut de lluny i ara en un tres i no res desapareixerien dels nostres ulls.
Mentre preparava el plat i anava pelant les diferents fruites i les disposava en petits cercles capritxosos per tal de fer-les més llamineres, pensava aquelles primeres mans que les varen recollir i que segurament les posaren en un cabàs, i després cap unes grans capses per embalar-les i enviar-les amb avió o amb vaixell cap a destins llunyans... Ja sé que moltes d'aquestes grans plantacions de pinyes, kiwis, papaies, mangos, guayaves, guineos, maracuyàs... són propietat de grans multinacionals, etc, etc, però ningú no em negarà que les mans que recolliren aquestes fruites eren mans autòctones i que amb més o menys equitat la seva tasca es recompensada.
No sé si aquestes mans que recullen les fruites coneixen el seu destí tan llunyà. Alguns,potser sí, d'altres ho ignoren o saben només que són per a l'exportació, però ben segur que molts d'ells perceben que aquesta fruita que amb tan afany van recollint farà les delícies d'algú que desconeixen, però que intueixen, i serà gràcies a aquest fruit saborós que ens sentirem propers.
Si les fruites tropicals esdevenen cada vegada més un plat apreciat a casa nostre segur que d'alguna manera estem contribuint a separar les distàncies entre els humans.
Mentre preparava el plat i anava pelant les diferents fruites i les disposava en petits cercles capritxosos per tal de fer-les més llamineres, pensava aquelles primeres mans que les varen recollir i que segurament les posaren en un cabàs, i després cap unes grans capses per embalar-les i enviar-les amb avió o amb vaixell cap a destins llunyans... Ja sé que moltes d'aquestes grans plantacions de pinyes, kiwis, papaies, mangos, guayaves, guineos, maracuyàs... són propietat de grans multinacionals, etc, etc, però ningú no em negarà que les mans que recolliren aquestes fruites eren mans autòctones i que amb més o menys equitat la seva tasca es recompensada.
No sé si aquestes mans que recullen les fruites coneixen el seu destí tan llunyà. Alguns,potser sí, d'altres ho ignoren o saben només que són per a l'exportació, però ben segur que molts d'ells perceben que aquesta fruita que amb tan afany van recollint farà les delícies d'algú que desconeixen, però que intueixen, i serà gràcies a aquest fruit saborós que ens sentirem propers.
Si les fruites tropicals esdevenen cada vegada més un plat apreciat a casa nostre segur que d'alguna manera estem contribuint a separar les distàncies entre els humans.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home