CASES VERMELLES

Passejar una tarda de finals d'estiu per un poblet del centre de França és una delícia. Dic a finals d'estiu, perquè allà, a mig agost, quan el dia comença a escurçar-se el temps esdevé quasi tardorenc i, en caure la tarda, cal abrigar-se. Tots els pobles esdevenen una meravella: ben cuidats, ajardinats, ... però aquest encant millora quan el poble que visitem està construït amb pedres vermelles; si, si, pedres vermelles, no maons o totxanes, pedres arenisques de color vermell. Des de fa anys la "municipalitat" que és com anomenen el govern del poble ha tingut molta cura de conservar el poble amb les seva espectacular identitat: un poble vermell. Per això va encarregar a un enginyer que en fes la il·luminació adequada sense trencar l'harmonia del poble, ni els colors, ni la imatge. ni les siluetes... Agafant com a punt de partida l'església com a centre neuràlgic del poble la claror va il·luminat els carrers i placetes sense que se'n percebeixi cap element dissonant amb el paisatge: vull dir, pals, cables, ... Una obra perfectament dissenyada i correctament feta. El millor de tot, però, va ser el poder gaudir de tanta bellesa al costat de l'enginyer que ho va projectar i anar escoltant a cada pas les seves sentides explicacions.
Tots els petits pobles de França tan ben cuidats i ajardinats són una meravella municipal per a prendre com a "model", però el nostre amic enginyer, avui, fill predilecte de Collonges-la- Rouge, n'ha estat un dels millors artífexs.