El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dijous, d’abril 20, 2006

Una trucada

L’altre vespre encara era el despatx quan va trucar un dels noiets de l’escola. El vaig reconèixer per la seva parla –amb dificultat- i per la forma d’expressar-se. Ara que ja fa cinc anys que estic en mig d’ells ja en conec alguns i gairebé gosaria dir que ells –sobre tot els més grans- em coneixen tots, perquè quan passo prop d’ells veig que volen dir-me alguna cosa o bé somriuen o allarguen la mà... Jo també he après, poquet, a comunicar-me amb algun d’ells i us asseguro que és el millor regal que et puguin oferir: apropar-te a ells, dir-los quelcom o fer-los una moixaina i rebre a canvi el seu rostre il·luminat, canviat, feliç...
Bé, doncs, l’altre dia, l’Aitor trucava perquè no trobava el seu mòbil i no sabia que havia pogut passar. Aquestes darreres setmanes hem assistit a petits robatoris en alguns dels nostres centres i em temia que tal vegada el mòbil del xicot hagués pogut anar a parar a algunes altres mans; vaig dir-li que ja me’n ocuparia i li deixaria una nota a la directora.
L’endemà, cosa estranya, vaig tenir un dia molt atribolat i en tot el matí no vaig recordar-me més del tema, però a la tarda, no sé ben bé perquè vaig entrar per la porta del garatge per pujar al despatx i aleshores vaig adonar-me que era l’hora de sortida dels nens de l’escola i vaig recordar-me del mòbil de l’Aitor, vaig tornar a baixar l’escala preguntant si ja havia sortir i em varen dir que era al peu de l’autobús; vaig córrer a l’altre cantó del carrer i allà era, esperant que la plataforma carregués la seva cadira de rodes. Li vaig preguntar: i el mòbil? Però no va haver de respondre’m, el tenia damunt de la falda. Jo portava el meu a les mans i vàrem adonar-nos que eren iguals. I quina felicitat! Aleshores li vaig agafar i li vaig posar a la bosseta, vaig tancar-la i li vaig penjar al coll. Aquell moment el mòbil va sonar, però ell va fer: no cal, és un missatge, després ja el miraré. I tot content va fer anar la cadira fins a la plataforma per a enfilar-se a l’autobús. Li vaig fer adéu i vaig tornar al despatx.

2 Comments:

At 7:15 a. m., Blogger davidfisher45074199 said...

Are you stuck in a job that is leading you on the path to no where?
We can help you obtain a College Degree with classes, books, and exams
Get a Genuine College Degree in 2 Weeks!
Well now you can get them!

Call this number now 24 hours a day 7 days a week (413) 208-3069

Get these Degrees NOW!!!

BA, BSc, MA, MSc, MBA, PHD,

Within 2 weeks!
No Study Required!
100% Verifiable

Call this number now 24 hours a day 7 days a week (413) 208-3069

These are real, genuine, They are verifiable and student records and
transcripts are also available. This little known secret has been
kept quiet for years. The opportunity exists due to a legal loophole
allowing some established colleges to award degrees at their discretion.


With all of the attention that this news has been generating, I wouldn't
be surprised to see this loophole closed very soon

Get yours now, you will thank me later
Call this number now (413) 208-3069
We accept calls 24 hours a day 7 days a week.

 
At 5:21 a. m., Blogger Neus said...

petites coses que uneixen, oi que si?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home