Els germans musulmans

Els germans musulmans no han vingut; els esperàvem i no han vingut i potser han fet bé. No és gens agradable que un espai de reflexió i pregària que cada any les diferents delegacions de Mans Unides organitza com un acte més dins de la campanya contra la fam al món esdevingui un espectacle: teles, cameres, periodistes, flashos... Els musulmans, que ja han participat en algun acte com aquest enguany, donades les especials circumstàncies d’aquests dies, han decidit a darrera hora no assistir-hi. Tot això que s’han estalviat, perquè enlloc de reflexionar sobre la greu problemàtica de la fam, el titular hagués estat: un encontre interreligiós i pacífic en uns moments d’alteracions públiques etc.. I aquest és el tema: alguns volen veure més del que és; és cert que la famosa publicació d’unes vinyetes –ara fa sembla ja quatre mesos- ha desencadenat en algunes ciutats tot un seguit de fets violents. Alguns interpreten aquests moviments com un nou enfrontament entre l’Orient i l’Occident, entre la llibertat i l’opressió; però si bé és cert que alguns manifestants s’han extralimitat amb les seves actuacions fanàtiques això no és igual a dir que tots els homes i dones musulmans –que en són molts i molts- s’hagin de comportar igualment per tot arreu.
Per això, ha estat bé que els germans musulmans no es presentessin a aquest acte interreligiós que alguns molt acuradament havien preparat. Quan tot esdevingui més natural, més normalitzat i les cameres no busquin titulars que ajuden més a enrarir l’ambient que no pas a assossegar-lo potser aleshores lluny dels focus dels flashos podrem compartir aquests i d’altres espais.