El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

divendres, de febrer 10, 2006

Els germans musulmans

Els germans musulmans no han vingut; els esperàvem i no han vingut i potser han fet bé. No és gens agradable que un espai de reflexió i pregària que cada any les diferents delegacions de Mans Unides organitza com un acte més dins de la campanya contra la fam al món esdevingui un espectacle: teles, cameres, periodistes, flashos... Els musulmans, que ja han participat en algun acte com aquest enguany, donades les especials circumstàncies d’aquests dies, han decidit a darrera hora no assistir-hi. Tot això que s’han estalviat, perquè enlloc de reflexionar sobre la greu problemàtica de la fam, el titular hagués estat: un encontre interreligiós i pacífic en uns moments d’alteracions públiques etc.. I aquest és el tema: alguns volen veure més del que és; és cert que la famosa publicació d’unes vinyetes –ara fa sembla ja quatre mesos- ha desencadenat en algunes ciutats tot un seguit de fets violents. Alguns interpreten aquests moviments com un nou enfrontament entre l’Orient i l’Occident, entre la llibertat i l’opressió; però si bé és cert que alguns manifestants s’han extralimitat amb les seves actuacions fanàtiques això no és igual a dir que tots els homes i dones musulmans –que en són molts i molts- s’hagin de comportar igualment per tot arreu.
Per això, ha estat bé que els germans musulmans no es presentessin a aquest acte interreligiós que alguns molt acuradament havien preparat. Quan tot esdevingui més natural, més normalitzat i les cameres no busquin titulars que ajuden més a enrarir l’ambient que no pas a assossegar-lo potser aleshores lluny dels focus dels flashos podrem compartir aquests i d’altres espais.

1 Comments:

At 10:30 a. m., Blogger Núria Aguilar said...

Tens raó, cal asserenar els ànims i tornar a una normalitat on es pugui dialogar sense sentir-se ni ser agredits. Trobo molt trist el què passa, amb els sentiments de les persones, com ara la religió, no si ha de jugar.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home