El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, de desembre 18, 2005

Marató a Tv3

Quan escric aquests ratlles encara fan la “Marató de TV3” aquest “clàssic” de solidaritat que arriba cada any per aquestes diades. No sé ben bé si parlar d’aquestes diades, de solidaritat o de la marató de tv3, però el cert és que quan arriba el desembre amarat de fred, com enguany, tots sembla que canviem una mica el xip: aquest matí hi havia un munt de gent al carrer –i a les botigues, és clar- perquè tothom volia tenir preparat aquell regalet pels de casa per la nit de Nadal, per deixar al costat del pessebre o de l’arbre o pel cagatió... i tots comencem a pensar amb el dia de Nadal en quants serem a taula, i l’endemà i per cap d’any. Diem que són dia entranyables, de família, també d’amics i aleshores és quan algú ens recorda “els altres” tots aquells que no tindran res de tot això, que estaran sols, o malalts o amb algú al costat que els acompanyarà en els moments de sofriment i dins d’aquests pensaments de fer-nos solidaris amb tots els que no podran gaudir d’aquests dies entranyables, la tv3 ens col·loca la marató. No sé si és bo o si és dolent, només sé que si que hi ha quelcom de positiu i és que ensenya. Ensenya a enfrontar-nos amb una realitat que no coneixem o que no volem conèixer i que gràcies a molts testimonis i a moltes explicacions al llarg d’un dia acabem coneixent i potser a començar a entendre el que pateixen els altres, perquè, moltes vegades amb la nostra desconeixença –volguda- obviem el sofriment dels altres i ens cal saber que hi ha l’altre que pateix, que sofreix.... Ja ho sé que no podrem guarir-lo però potser entendrem el seu sofriment i la nostra presència al seu costat, la nostra mirada, la nostra tendresa serà el millor guariment encara que només sigui per una estona, perquè sabrà que entenem el seu dolor i que estem amb ell. Potser si que les maratons de tv3 són un encert en aquestes diades perquè tal vegada la nostra solidaritat amb aquells que pateixen no serà només d’avui sinó que es perllongaran més enllà... perquè haurem après una mica més a compartir la vida amb els que pateixen.