Aniversari
Avui he trucat a la meva amiga per a dir-li PER MOLTS ANYS!. Ella era al llit però, i malgrat la seva alegria inicial, m’ha manifestat que ahir no sabia si arribaria als seus 86 anys! i que potser avui, dia del seu aniversari era un bon dia per a dir-nos ADÈU.
La meva amiga vol dir-nos Adéu. Diu que ja ha arribat el moment, que ha patit molt, que ha lluitat molt i que potser ja li toca reposar i contemplar Déu de cara a cara, el seu Déu amb qui ella tan ha confiat, “Quan podré contemplat la vostra faç...” em deia,
Estic impressionada. Me l’estimo molt a la meva amiga. Hem fet molt camí plegades i al seu costat he viscut molts moments difícils, d’angòixa, de sofriment... però el seu esperit lluitador l’ha portada fins a la vellesa amb una rectitud i serenor que fa fredar, i per això, quan avui m’ha expressat que ara sí que volia marxar, que ens volia dir adéu definitivament he pensat que potser si que té dret a marxar i a no patir més. Ella, malaltissa, ja no pot fer res per un dels seus fills malalt de càncer i més coses, i això l’entristeix. Diu que només pot pregar perquè no li falti la fortalesa per enfrontar-se a aquesta crua realitat, i no res més, però com mare no pot donar més. Ho ha donat tot.
Aquest matí, però, un altre dels seus fills l’ha obsequiat amb un ram de flors i el cant “... porque es una chica excelente, porque es una....”.
També s’ha alegrat de la meva trucada i li sabia greu no haver-ho fet ella perquè diu que té moltes coses per agrair-me...? Jo si que li haig d’agrair haver-la conegut i haver pogut tenir tan a prop una dona tan valenta que ha sabut fer front a totes les contradiccions que la vida li ha deparat amb una valentia inèdita i amb un esperit bondadós desconegut. D’ella he après molt. Gràcies!
La meva amiga vol dir-nos Adéu. Diu que ja ha arribat el moment, que ha patit molt, que ha lluitat molt i que potser ja li toca reposar i contemplar Déu de cara a cara, el seu Déu amb qui ella tan ha confiat, “Quan podré contemplat la vostra faç...” em deia,
Estic impressionada. Me l’estimo molt a la meva amiga. Hem fet molt camí plegades i al seu costat he viscut molts moments difícils, d’angòixa, de sofriment... però el seu esperit lluitador l’ha portada fins a la vellesa amb una rectitud i serenor que fa fredar, i per això, quan avui m’ha expressat que ara sí que volia marxar, que ens volia dir adéu definitivament he pensat que potser si que té dret a marxar i a no patir més. Ella, malaltissa, ja no pot fer res per un dels seus fills malalt de càncer i més coses, i això l’entristeix. Diu que només pot pregar perquè no li falti la fortalesa per enfrontar-se a aquesta crua realitat, i no res més, però com mare no pot donar més. Ho ha donat tot.
Aquest matí, però, un altre dels seus fills l’ha obsequiat amb un ram de flors i el cant “... porque es una chica excelente, porque es una....”.
També s’ha alegrat de la meva trucada i li sabia greu no haver-ho fet ella perquè diu que té moltes coses per agrair-me...? Jo si que li haig d’agrair haver-la conegut i haver pogut tenir tan a prop una dona tan valenta que ha sabut fer front a totes les contradiccions que la vida li ha deparat amb una valentia inèdita i amb un esperit bondadós desconegut. D’ella he après molt. Gràcies!
2 Comments:
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home