El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dijous, de juny 30, 2005

Juny


Falta poqueta estona perquè s'acabi el juny i un altre mes que s'ha escolat en un obrir i tancar els ulls. Quan no me'n adono ja tornem a ser divendres i apa, sant-tornem-hi que no ha estat res. Però el cert és que si que és, que no ens adonem que passa la vida, perquè el que passa és la nostra vida, no els dies i prou. Cada vegada tinc més una estranya sensació, com si alguna cosa se'm escapés de les mans i jo no la pogués atrapar.... I no cal dir que en mig d'aquesta sensació hi ha tot allò que queda apilonat i per fer. Algunes coses, les que més apreten acabes treient-les del damunt, de vegades de pressa i corrents i després et sap greu no haver-hi destinast més temps, però... Les altres queden allà esperant la seva oportunitat, le seu torn... i la vida va passant.
Aquest vespre m'he hagut de partir, però ni de lluny he pogut fer tot el que volia fer: 1er he anat a escoltar aquest tema del mòbils i la salut. És un tema que no està gens clar això de les ones electromagnètiques o com es diguin, però el cert és que el mòbil ha esdevingut una eina quasi imprescidible, al menys durant les hores de treball -vaja, tot el dia- i ara estem atrapats -com el temps- i si no com ho fem? Serà tant dolent això dels mòbils? I no són un continuo les coses que fan mal a la nostra salut?
A la mateixa hora m'hagués agradat anar això de l'anniversari del Robafaves; els que sóm de la Unió ens il·lusiona pensar que s'ha arribat tant lluny, però no hi havia possibilitat d'estar al dos llocs a la mateixa hora, i després encara he hagut d'anar a preparar una mica de logística pels agossarats que volem fer el camí de Santiago -un troçet: 200 Km, només....
I s'ha acabat el dia, i ara després de regar les plantes, perquè penso que amb aquesta calor deuen patir que déu n'hi do, he decidit escriure quatre ratlles i dir bona nit. S'ha acabat definitivament el mes de juny i tothom deu haver cobrat la paga a hores d'ara.

1 Comments:

At 3:54 a. m., Blogger cinto amat said...

Parafrasejant algú, la vida és allò que passa pel nostre costat quan estem ocupats en les coses urgents. No trobes que quan menys temps tenim, o diem que tenim, més el malgastem ?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home