El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dijous, d’abril 14, 2005

Encara Joan Pau II

Aquests dies tots hem llegit un munt de coses i hem escoltat un munt de coses sobre Joan Pau II, però el cert és que no hem estat els únics. Molta, moltíssima gent ha seguit amb atenció tot el que s’esdevenia a Roma. Alguns, plantats davant unes finestres que varen estar tres-quatre dies amb els llums encesos fins que una feble vida que hi havia darrera aquelles cortines finalment es va extingir. Vet aquí l’esdeveniment.
A part d’aquestes persones que volgueren “acompanyar” A Joan Pau II en els moments finals de la seva vida –si haguessin pogut entrar a la seva cambra s’haguessin assegut als peus de llit-, molta gent per diferents motius volgueren anar fins a Roma a retre-li al seu petit homenatge, a dir-li adéu, etc.
Ningú pot dir que es varen carregar gent amb autobusos per fer número i apa cap a Roma. No, tots els que aquests dies varen anar a Roma a retre homenatge aquest home hi varen anar perquè en tenien ganes i segur que n’hi havia molts més que la distància, les condicions personals o professionals del moment els ho va impedir. Tots hi varen anar d’una manera gratuïta des dels alts dignataris d’aquest món a aquells homes i dones provinents de Polònia que venien, ben segur, a dir adéu i a expressar el seu darrer agraiment a aquell home que els havia “alliberat”.
Les apreciacions i el perquè de cadascú era diferent, però tots havien estat atrets per un personatge singular i si no algú que expliqui què hi feia l’home més poderós del món agenollat davant de Joan Pau II que li havia retret el que hagués declarat la guerra a l’Iraq, o l’ayatolà de l’Iran, i tantes i tantes personalitats de diferents maneres de fer i d’actuar.
Uns hi anaran atrets per l’home, d’altres moguts per una fe que a molts ens costa d’entendre perquè sembla diferent a la nostra. La fe diferent? No parlem tots d’un mateix missatge, no és aquell Jesús de Betlem qui ha fet possible que s’aplegui tanta gent? Per què aleshores menystenim la fe d’alguns? La gent, la gent era allà a Roma i això ningú ho pot negar. És que algú té l’exclusiva de la fe? és que el fet religiós no s’encarna diferent a partir de les pròpies cultures, de les pròpies vivències... No ens omplim la boca moltes vegades quan parlem de Llatinoamèrica a o de l’Àfrica que el missatge de Jesús s’ha d’inculturitzar en la vida d’aquests pobles. Per què vèiem diferent, doncs, la gent que va anar a Roma?

Bé, per avui deixo el tema aquí.

1 Comments:

At 3:28 p. m., Blogger Ramon B. said...

I què en penses del nou? Serà Benet, beneït o beneit?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home