Aportacio a l'article d'en M M
En Manuel Mas ens deia que ningú ha de demanar perdó. Ningú no ho sé ara mateix, més aviat qui hauria de demanar perdó ja no hi és o continua callat o fa l'orni, no fos cas que el tan ben ponderat jutge Garçón li comences a buscar les pessigolles com a aquell de Xile.... Ara el que si que és absurd és demanar a un govern democràticament constituït que esdevingui l'hereu d'un règim dictatorial i imposat per la força i que, com si fos el "continuador d'aquell episodi negre de la història d'Espanya" ara li toqui demanar perdó al poble de Catalunya. Per a mi hi ha gent que no té els estris del cap ben col·locats i que es deixa arrossegar per quatre paraules que algun "no il·luminat" va dient només per això, per atreure gent. El més trist, és que n'hi ha molts que no pensen, que es deixen arrossegar i acaben confonent-ho tot.
Bé, després de tres intents he acabat aquesta petita aportació a l'article d'en Manuel.
5 Comments:
Molt bé mare!
quina canya per començar!
Sempre seran reflexions polítiques?
Apa
joan
Hola Maria Carme,
Benvinguda al món bloggista, espero poder anar veient les reflexions, opinions o vivències que ens deixis llegir. Felicitats!
Joan Safont
PD: vosaltres ja teniu una saga familiar de bloggs, no?
Mª Carme
Benvinguda a la (de moment) petita comunitat de bloggers mataronins que anem fent... Sobretot, el més important, és que podrem accedir més aviat a les coses que penses. És un honor.
Ramon Bassas
Caram Maria Carme.
Ja coneixes la meva reflexió sobre el "teu" temps.
Em quedo meravellat que encara et quedi temps per a fer un blog.
Enhorabona i gràcies per les teves reflexions.
Carmen,
Estare molt content de llegir els teus 'posts'.
encara que em faig la mateixa pregunta que m'he fet amb tothom qui ha comencat un blog.... 'tu tambe ???'
records!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home