JOVES

Aquesta setmana que he començat a normalitzar les meves “activitats” -encara que no totes- he assistit a dos actes diferents on el fet rellevant han estat els joves. Amb una nodrida representació familiar vàrem anar a veure, alguns per quarta vegada, l’actual posada en escena de “Mar i Cel” , i el millor de l’espectacle va ser aquest sentir-se envoltat i alhora arropat –perquè al Nacional Ple dóna aquesta sensació de calidesa- per molts joves. Si, si, una gran part del públic que va gaudir d’aquest meravellós espectacle de l’obra d’en Guimerà era gent molt jove.
El dissabte a la nit, un segon acte, un concert, i ara era els interpretes que eren joves: quin goig veure tanta gent jove cantant ... Era la Coral d’Arquitectura acompanyada per l’Orquestra de la Politècnica. Quan jo estudiava tot això de les corals de les universitats sonava a la prehistòria i la nostra generació ho va obviar, i ara ves per on, tot retorna, com en Guimerà, que ben segur que no va pensar mai que una obra d’ell tingués tant d’èxit a finals del XX i ara a començaments del XXI, i com diu algú de casa, si la fessin sempre seria com “La Ratonera “ a Londres que fa més de 20 anys que la fan i encara hi ha gent per anar-la a veure.... Tot torna. Potser si, però el més important no és recuperar un missatge avui encara viu com el de Mar i Cel, sinó que els que tenen més ganes d’escoltar-lo siguin els joves... Quan vaig a algun lloc i hi trobo una munió de joves, em dic a mi mateixa: Fantàstic! no cal que inventem el futur, ja hi és, els joves fan present aquest futur, i si puc participar d’aquest esdeveniment és que d’aprop o de lluny estic i visc també aquest futur. Dit d’altres paraules, que el meu rellotge em fa l’afecte que no s’ha parat.