El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, de desembre 12, 2004

JOVES

Aquesta setmana que he començat a normalitzar les meves “activitats” -encara que no totes- he assistit a dos actes diferents on el fet rellevant han estat els joves. Amb una nodrida representació familiar vàrem anar a veure, alguns per quarta vegada, l’actual posada en escena de “Mar i Cel” , i el millor de l’espectacle va ser aquest sentir-se envoltat i alhora arropat –perquè al Nacional Ple dóna aquesta sensació de calidesa- per molts joves. Si, si, una gran part del públic que va gaudir d’aquest meravellós espectacle de l’obra d’en Guimerà era gent molt jove.
El dissabte a la nit, un segon acte, un concert, i ara era els interpretes que eren joves: quin goig veure tanta gent jove cantant ... Era la Coral d’Arquitectura acompanyada per l’Orquestra de la Politècnica. Quan jo estudiava tot això de les corals de les universitats sonava a la prehistòria i la nostra generació ho va obviar, i ara ves per on, tot retorna, com en Guimerà, que ben segur que no va pensar mai que una obra d’ell tingués tant d’èxit a finals del XX i ara a començaments del XXI, i com diu algú de casa, si la fessin sempre seria com “La Ratonera “ a Londres que fa més de 20 anys que la fan i encara hi ha gent per anar-la a veure.... Tot torna. Potser si, però el més important no és recuperar un missatge avui encara viu com el de Mar i Cel, sinó que els que tenen més ganes d’escoltar-lo siguin els joves... Quan vaig a algun lloc i hi trobo una munió de joves, em dic a mi mateixa: Fantàstic! no cal que inventem el futur, ja hi és, els joves fan present aquest futur, i si puc participar d’aquest esdeveniment és que d’aprop o de lluny estic i visc també aquest futur. Dit d’altres paraules, que el meu rellotge em fa l’afecte que no s’ha parat.

5 Comments:

At 2:54 p. m., Blogger aina said...

Només dues coses:

1. Espero ser "dels joves" que inventen el futur... sobretot pel que fa a jove! ;-)

2. Gràcies per convidar-me a veure Mar i Cel, em va semblar fantàstica!

aina

 
At 2:25 p. m., Blogger joansalicru said...

caram, mare, quin entusiasme amb els joves...
i això que alguns joves no ens entusiasma gaire com som els joves...
apa

 
At 11:37 a. m., Blogger Ramon B. said...

Bon Nadal (em sembla que te'l mereixes, no?)!

 
At 12:39 p. m., Blogger Joan Safont said...

Bon Nadal!

 
At 12:39 p. m., Blogger Joan Safont said...

Bon Nadal!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home