Viure la festa

Tot indicava que ahir, dia de Sant Jordi, tot seria diferent. Alguns floricultors s’havien avançat dient que com que “era dissabte” les vendes baixarien –sempre de cara l’euro (abans pela)- i alguns s’afegien a aquest discurs fàcil que hi hauria menys gent perquè als cap de setmana la gent se’n va. Vaja com si ens trobéssim en ple juliol que tothom fa cap a la platja... A la plaça ja vaig veure algunes paradetes de roses, grups de joves que intentaven que apart de la compra la gent marxes a casa amb la rosa... Cap al migdia vaig haver d’anar a la Riera i oh meravella! allò no era la Riera d’un dissabte al matí, paradetes de roses, de llibres, gent fent cua per entrar a la casa gran que ahir amb l’amabilitat d’alguns regidors l’ensenyaven... Resulta que després vaig anar al super i era buit , a unes hores del dissabte que normalment està força ple. Li vaig dir a la caixera. “mira la gent déu ser a la Riera a comprar una rosa o un llibre” i la noia que em fa” ui, si així que plegui hi aniré jo, perquè si no a la tarda no tindria temps d’anar a comprar el llibre” ( la caixera havia d’anar a comprar el llibre!!!).

Ja a la tarda no cal ni dir-ho. Vegeu la descripció que fa en Joan al seu blog amb els 38 gegants de festa. Tot el centre era una festa. Tothom feia cap al centre de Mataró i era magnífic. I després n’hi ha que diran que “Sant Jordi en dissabte...?”

Passejar, intentar passejar pel centre, amb els til·lers verdejant, la música, els gegants, els pares, els nens, els castellers, quin ambient, quina festa. Això si que cal consolidar-ho perquè compartint la festa prendrem a compartir d’altres moments bons i no tants bons de la vida. Visca, doncs, la festa!