Festes

Si no fos per les noves tics no sabria ni quina hora ni quin dia som i això que a l’hora de dinar hi havia torrons per postres que és igual a dir que avui és la festa de la “marededéu torronera” que és l’única que conec –de marededéu- menestrala, perquè totes les altres sempre estan lligades al nom del lloc on han estat trobades o venerades.
Bé, no volia pas parlar de marededéus, si no de festa i del gaudir de la festa. Quan vàrem conèixer al calendari d’enguany uns vàrem trobar que hi havia una setmana molt trencada però d’altres se’n alegraren perquè això volia dir festa. I el cert és que, ajustant feines i dies, tots hem acabat gaudint d’uns dies de festa i de repòs. I potser aquesta és la gran singularitat d’aquests dies: que ha permès a alguns marxar, allunyar-se del dia a dia, i a d’altres optar per un allunyament “in situ”, que és igual a dir: repòs. No haver de posar el despertador per anar a la feina, no haver de menjar corrents per arribar puntual a la reunió..., fer les coses tranquil·lament a casa, sense presses, endreçar, llegir, fer algun que altre “sudoko” que ara està tan de moda –els de nivell alt són els més apassionants- i fins i tot tenir temps de sopar amb els amics o d’anar al cinema.... Això és gaudir de la festa.
Mai tan ben dit que no hi ha res que esperi més que la feina. És cert, dilluns la trobarem tota allà on la vàrem deixar i aleshores començaran dues setmanes de voràgina, però si hi anem amb un esperit més assossegat que haurem adquirit en aquests dies de calma i repòs segur que les emprendrem millor ... i aleshores una etapa més, fins arribar al Nadal, extenuats però, perquè voldrem deixar-ho tot enllestit, perquè sembla que el món s’acabi una altra vegada. Tot enllestit? No caldrà, la feina, una vegada més ens tornarà a esperar....