Nit de reis

Quan parlem de la nit més màgica de l’any tots sabem que estem parlant de la nit de Reis. I ho és, perquè d’una o altra manera –petits i grans- els que vivim aquesta diada, la hi convertim de màgica: Al capvespre, els infants plens d’il·lusió van a rebre els Reis: “mare, els Reis ja arriben, que ja venen, ja venen... i els grans, acompanyats d’infants o sense, compartim aquesta alegria dels infants; i petis i grans contemplem bocabadats la lluïssor de les carrosses i recollim els caramels que les diferents comparses van llançant. I després els Reis: veure la cara dels més menuts en trobar-se davant seu la carrossa d’un dels Reis és un espectacle meravellós: la il·lusió i la incredulitat juntes: “no és possible: un Rei al meu davant..., aquí a tocar!

La màgia d’aquests encontres es perllongarà al llarg de la nit: els menuts donant voltes al llit tot esperant l’endemà joiós i els grans, ui els grans, quina feinada: ...on hauré deixat això, i aquest paquet i aquest altre per a qui serà, i més paperets amb els noms i això que encara s’ha d’embolicar... fins que arriba el moment que tot queda ben situat al voltant del cove, ara ple, que els menuts han deixat al mig del menjador abans d’anar a dormir.

Finalment la màgia de la nit es descobreix l’endemà al matí –quan els infants són petits, molt aviat del matí, després amb els anys, cap al migdia- i aleshores arriba aquell moment d’obrir el regal que l’altre “el mag” haurà escollit per a tu i per a l’altre. Aquest és el gran valor del regal: pensar què li agradarà a l’altre, donar voltes per a trobar allò que el farà feliç, l’esforç de pensar amb l’altre, o amb els altres, això que potser hauríem de fer més sovint, o sempre, pensar amb l’altre. Què puc fer jo perquè l’altre sigui feliç, perquè l’altre no pateixi, perquè l’altre no es trobi sol? Cada nit hauria de ser màgica i dia rera dia hauríem de recordar aquest altre, el més proper i el més llunyà. Així retrobaríem cada dia aquella cara d’il·lusió i alegria en tots aquells que ens envolten.