Els avis

Mai m’havia imaginat que un personatge tan estrany, important dins els cercles empresarials, apàtic i tot el que si vulgui afegir anés tan feliç pel carrer empenyent el cotxet del seu nét. Si m’haguessin fet cent preguntes “del millón” aquesta no l’hagués encertat i hagué perdut. I tal qual, ell, sempre tan seriós i arrogant ara amb un cotxet... Què tenen els néts que capgiran tots els taranars dels avis?
M’agraden als migdies si sóc al carrer per a veure aquesta munió d’avis –ara hi ha sempre més avis que àvies- davant de les escoles esperant il·lusionats la sortida dels néts. Quina sort que tenen aquests infants! Als anys setanta i per allò de la “nova pedagogia activa” i no sé que més a algú se li va ocórrer que els nens estaven millor a la guarderia –aleshores encara no es deien escoles bressol- que no pas que els cuidessin els avis: això era mal vist, perquè no els educaven bé, perquè els ensenyaven coses i maneres de fer enclades al passat, etc.... I tota una generació d’infants es va perdre aquesta bella relació d’avi-nét. Aquesta relació que fa de corretga de transmissió d’allà cap aquí, que dóna sentit als teus orígens, que et fa sentir membre d’una comunitat... Anar contracorrent, fer acompanyar als nens pels avis, que els portessin al parc a jugar amb d’altres nens mentre ells feien la xerradeta amb d’altres avis/àvies suposa defensar unes idees retrògrades i no sé que més. Sort que amb el temps s’ha redescobert allò que moltes societats tenen com a més preuat: els grans, per tota la saviesa i experiència que han acumulat al llarg del temps i els infants, per tot allò que de futur per la pròpia comunitat suposen.
Quantes coses s’aprenen al costat del avis! sense ells moltes coses “d’abans” que serveixen per identificar-nos es perdrien i aquells moments de “rondalles”, de cançons, de vivències del passat quedarien perdudes per sempre més. Els grans, la saviesa dels grans, en fi la seva vida, és com un tresor meravellós que va passant de pares a fills per a perpetuar tot allò que l’home ha anat creant, descobrint i millorant al llarg del temps.
Que bé menut, que amb la teva arribada el teu avi ha esdevingut més home, més humà; segur que a tu t’explicarà tot allò que fins ara per alguns ha callat i tu un dia ho faràs amb el teu nét!