Els papers

Sembla que finalment arribaran els papers de Salamanca! Haig de confessar que no he entès res d’aquest afer. Que més dona que uns papers estiguin custodiats en un o altre lloc. Per què tanta rellevància? Si hagués estat una pintura d’en Van Gog, potser sí que ho hagués entès perquè la gent –i quan dic gent vull dir molta gent- s’hagués apropat aquest o aquest altre museu a veure-la i això si que porta moviment, però uns papers que només interessen –famílies a part- a quatre erudits per anar resseguint la historia, quin valor tant important tenien per no deixar-los tornar als arxius d’on varen sortir?
Sembla, però, que al menys per una vegada, els juristes han redactat un dictamen ben acurat. Ja tocava, oi?
I després d’aquest trist episodi dels papers, què més?
Avui, alguns, hem rebut un escrit de gent de Salamanca que ens comunicaven que no tots els salmantins són com el seu alcalde, etc, etc. Per part meva que no pateixin, que si mai em perdo em podeu anar a buscar a la plaça major d’aquesta ciutat castellana-lleonesa, amb molt és una de les millors que he vist mai i això que hi ha coses boniques per aquest món...