El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

divendres, de març 24, 2006

El vent


Avui ha fet vent; molt de vent, tant que a Mallorca ha fet caure un arbre i hi ha hagut dues víctimes.

No fa massa dies, a mitjanit va arribar també un vent huracanat. L’endemà, que era dissabte, molts carrers de la ciutat semblaven el preludi d’aquestes desastroses nits “del botellón” tantes eren les malifetes que hi havia arreu..., però no, aquella nit només havia estat el vent...

El vent. aquest fenomen de la natura que tot ho remou: l’aire, els núvols, l’aigua, el fullam ..., tot; tot ho fa anar d’un cantó a l’altre i fa circular les idees arreu: perquè quan sentim a la cara el vent fred, tot seguit ens recordem del Nord, de la gent que viu als països freds, de les seves costums, de com deuen viure les llargues i gèlides nit del seu llarg hivern; quan ens arriba el vent càlid, de vegades fins i tot acompanyat de sorra, ens ve a la memòria la gent del Sud, de molts d’aquells que malden per arribar a casa nostra, i els veiem allà en mig del desert, sense aigua, sense vegetació, intentant escapolir-se d’aquesta crua i seca realitat per aconseguir un millor futur per als seus fills.

El suau oreig prop del mar ens omple, en canvi, de placidesa i converteix el trencar de les ones en un so musical. Dalt la muntanya i després d’una llarga caminada per aconseguir el cim, el vent ens acarona i ens refresca el rostre fatigat de tant esforç i el seu udolar ens reporta tots els sons que haurem deixat al fons de les valls.

Avui, però tots hem sentit un aire diferent, que venia a poc a poc, que feia molt temps que molts esperàvem, i és que avui el vent de ponent ens ha portat una bella melodia de PAU.

1 Comments:

At 11:36 p. m., Blogger Núria Aguilar said...

M'agrada com has "lligat" aquest article, t'ha sortit rodó. M'ha evocat paisatges i emocions.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home