El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, de maig 14, 2006

Comunicant-nos


Fa molts dies que no escric i per tant tinc la sensació que no em comunico, per bé que quan escric en el bloc no sé amb “qui em comunico” o “amb qui em comunicaré”. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar després d’escoltar fa una setmana a en Joan Majó, que no cal presentar.

Hi ha diferents formes de comunicar-se, la més coneguda és la presencial, en directe, d’un a altre, sempre i quan, és clar, ambdós estan disposats a escoltar-se mútuament, si no, no hi ha comunicació; una segona forma és la d’escriure’s, jo t’escric una carta i tu em respons. És cert que fins ara hi havia derivacions d’aquestes formules: els mestres versus els alumnes, els articles dels diaris versus els lectors, però no sempre hi havia retorn i normalment se sabia a quin “públic” el comunicador es dirigia; però ara i sobre tot de cara el futur, que ha començat ja amb els webblogs, tenim ganes de comunicar-nos, escrivim, però d’entrada no coneixem el/els nostres possibles interlocutors, i així serà el futur de les comunicacions: engegarem “la tele” –no sé si encara se’n dirà tele- i podrem “entrar” dins dels programes i participar-hi i fins i tot redigirir-los, etc. Desconeixerem el/els nostres partenaires i tot el que s’esdevindrà més enllà del nostre abast.

Talment la comunicació és allò d’important que uneix els humans i els enriqueix; sense comunicació els pobles no haguessin avançat mai, i alhora la comunicació esdevé quelcom d’essencial en la naturalesa humana: “si no ho dic em moro”... L’important, serà, com fer perquè aquesta capacitat humana continuí fent avançar els homes cap un món millor, tot coneixent que cada vegada més les interferències, els maquiavelismes i els que lluiten en sentit contrari també utilitzaran les noves formes de comunicació per a seguir anorreant els altres. Qui gosarà posar controls a tot aquest nou món digital que ens arriba?

1 Comments:

At 12:26 a. m., Blogger Joana said...

Una de les coses que anyoro, amb aquest mon digital, son les cartes, escrites amb paper, presentades i en les quals, per el com i la manera d'escriure ja sabíes com estaba el remitent, s'había prés un temps per escriure i presentar, els imaginatius et feien inclús un dibuixet.. no se, això del mail és ràpid, però tan fret..
Un pto.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home