El camí de la Pau

Jo vull la pau, tu vols la pau, tots volem la pau i per primera vegada, a casa nostra, sembla que tenim totes les eines per assolir-la i el president està “per la labor” i no només manifesta que vol la pau sinó que reitera que tots hem de voler la pau; que no és cosa d’uns, si no de tots. Aquest xicot és tossut, però valent i sap prou bé que la pau no és patrimoni d’uns i prou; no, no, tots volem la pau i per tant en aquests moments tan importants i engrescadors és bo que treballem plegats. Més visió de responsabilitat, no sé li pot demanar; ara, si els altres, per diferents motius, no volen prendre part en aquest procés, allà ells, enlloc de ser mitjancers de pau i passar a la història com a forjadors/cooperadors d’una pau definitiva, quedaran una vegada més al marge.

La mà estesa ha estat doncs l’oferiment d’avui del president, recolzat per tots “els barons” com s’anomena ara a la cúpula del partit. Estem davant d’una situació diferent, desitjada per tothom, però que algú ha de liderar i saber arrossegar als altres i ara aquest líder existeix i s’aferra en el seu objectiu.

“El camí serà llarg, dur i difícil; per això, aconseguir la pau exigeix un gran compromís col·lectiu, serenitat i l’esforç de tots” ha dit davant del Comitè Federal. Darrera d’aquestes paraules només hi cap la resposta contundent de dir: aquí estem, què hem de fer?

Tots els que hem viscut anys i anys situacions de violència, de conflicte, de patiments per als amics i els llunyans que es sentien perseguits... ara ens sembla quasi impossible que aquest somni de pau pugui ser realitat.

Ens agradaria, però, que si aquest somni s’esdevé possible a casa nostra gràcies a l’esforç de tots, després pugui travessar fronteres i esdevenir una realitat per a tots aquells que viuen sotmesos per la sense raó de la guerra.