Solstici d'estiu

La platja era plena de gent, talment semblava un dia d’agost; i ja no era com fa uns dies que tothom era a la sorra i “s’ho miraven”, si no que hi havia molta gent a l’aigua gaudint dels primers banys de l’estiu.

El carrer, a mitja tarda, era ple de gom a gom. M’he pensat per un moment que sí que ja havien començat les vacances i que tothom ho celebrava, però el cert és que les escoles tanquen demà i que hi ha molta gent que no deixarà la feina fins a finals de juliol; però és igual, la gent ja gaudia de l’estiu, de l’estiu just acabat d’encetar perquè l’estiu meteorològic ha començat aquest migdia.

Com cada any, però, alguns afortunats han pogut contemplar aquest primers raigs del sol de l’estiu allà a l’entorn de les pedres mil·lenàries de Stonehenge. Els d’aquí no hem tingut aquesta sort perquè a primera hora del matí una espècie de boirina cobria tota la costa i ens hem quedat sense poder contemplar aquestes meravelloses primeres llums del dia del solstici d’estiu. Però no hi fa res ho intentarem compensar amb la nit més lluminosa, com és la nit de Sant Joan. A casa nostra celebrem l’arribada de l’estiu al vespre: quan els sol es pon a la vigília de Sant Joan i quan a l’horitzó apareixen les primeres llum del crepuscle és quan comencem a encendre les fogueres –allà on els bombers ho permeten- i quan comencem a llençar coets i bengales... La nit del foc, la nit de la llum. Quan s’apropa la mitjanit, si us situeu a algun indret enlairat veureu com en alguns moments la nit esdevé dia, talment l’eixam de coets que surten disparats d’arreu. Els països del Sud fem, doncs, de la nit dia i així celebrem l’arribada de l’estiu...