SPECIALS

Ahir vàrem acomiadar els nostres atletes. A partir del dia 12 i fins el dia 15, juntament amb d'altres dos mil atletes participaran a una nova edició dels Specials Olympics.

Estaven emocionats i nerviosos. Com qualsevol altre esdeveniment esportiu d'aquestes característiques, en primer lloc desfilaren els atletes, 41 en total, després s'hissà la bandera olímpica confeccionada per aquesta ocasió, tot seguit tingué lloc l'arribada de la torxa olímpica –un petit artilugi xinès que no coneixien els que dissenyaren l'encesa de la flama dels "nostres jocs olímpics", vull dir els del 92'- i allà davant dels seus companys els nostres atletes feren una vegada més el jurament olímpic! ah! i no hi va faltar la Carlota, que entre alguns monitors i personal col·laborador havien acabat de vestir la nit abans.

Per acabar la cerimònia una gran fi de festa! I tots a ballar, atletes, no atletes, monitors i entrenadors. Alguns dels nois no es posaren a la pista, uns perquè no podien i seguien la festa des del seu seient, mentre d'altres, seguien "desfilant", amunt i avall, amb un parell de grans mans per aplaudir l'esdeveniment, sense immutar-se... Ningú, però, sobre tot per la part dels que no marxaven, estava al marge, tots d'una manera o d'altra participaven de la festa i de l'emoció. La música és per als "specials" un factor integrador, tothom balla com vol i com pot i ningú es posa amb ningú; n'hi havia però de molt avançats, imitadors nats dels ídols de la tele i en sabien un borrall.

Aquest matí, un autocar ha vingut a recollir els atletes i a hores d'ara, després de la inauguració oficial, es retrobaran amb companys atletes, specials com ells. Aquesta trobada serà tant important com el competir en alguna de les diferents disciplines olímpiques, perquè ells són tots specials.

Que tingueu sort i que a la tornada, carregats de medalles, puguem compartir de nou amb vosaltres aquests moments de joia i de festa.