SARGIR

L'altre dia vaig sentir a la ràdio que una mare estava preocupada perquè volia explicar-li a la seva filla que calia lluitar per una societat més sostenible i entre les quals coses calia aprofitar el que teníem, que per exemple, calia sargir els mitjons quan tenien un forat; i es deia a si mateixa "si normalment el que faig és quan hi ha un forat els llenço i un compro uns altres...!" I això és el que ens ha "ensenyat" aquesta societat del consum, consum i no aprofitar res; apa quan una cosa s'estripa es llença i se'n compra una altra, quan una cosa es trenca, no s'enganxa, no, també es llença i en comprem una de nova i així amb totes les coses bàsiques de la nostra vida quotidiana. Sentia també que alguns tallerets que arreglaven ràdios, millor dit transistors, també havien hagut de tancar perquè comprar-ne un de nou havia esdevingut més barat que arreglar-lo.

Quan érem petits i teníem la intenció de deixar alguna cosa al plat de seguida se sentia aquella veu que deia: "Si haguessis passat la guerra" – i la postguerra també, és clar- i una força que venia de ves a saber on et feia empassar el que feia un moment no sabies com fer-ho.
Hem arribar a una situació límit i que ens ha de fer reflexionar i actuar. No podem llençar uns mitjons cada vegada que tenen un forat amb l'excusa que no tenim temps de sargir –o no en sabem, que també- cal recuperar la paraula aprofitar, escurar, apedaçar, enganxar, etc, etc. si volem que d'aquí uns anys continuem parlant de societat sostenible, i si no arribarà el dia que no caldrà sargir res, ni enganxar res, perquè ja no hi haurà res a sargir ni a enganxar: ho haurem consumit tot i no tindrem RES