Consumir o regalar?
Fa una estona he llegit en una paret: El Nadal és una festa capitalista i consumista. La persona que m'acompanyava ha fet "ja fa anys que hi és", però ningú l'ha borrat. Si, és cert que des de fa temps aquest argument retorna cada any per aquestes diades i malgrat tot seguim consumint i consumint... però, és aquest el sentit del Nadal?
Els cristians "santificaren" una festa pagana, la del solstici d'hivern, quan el dia comença a créixer, i la feren coincidir amb el naixement d'un infant, del Déu-fet-home, en digueren. El món occidental, que en tantes coses ha anat marcant pautes, va anar guarnint i mimant aquesta festa i ara ha esdevingut una festa universal. I perquè els regals? A moltes cultures, el naixement d'un infant és rebut amb alegria per tota la família i el seu entorn més immediat i molt manifesten el seu goig oferint presents. El naixement d'un infant ha esdevingut sempre una perllongació de la família, de la tribu, és una riquesa per a la societat... Així també uns "pastors d'aquelles contrades " –les de Betlem- i també uns "mags vinguts de lluny" anaren a portar les seves ofrenes a aquell infant nascut un 25 de desembre....
Aquell fet es repeteix cada any per aquestes diades i les famílies omplen de regals als més petits i als més grans... Pensar quin serà l'obsequi que farà més il•lusió a aquell menut o al pare o a l'avi no és una acció veritablement positiva i generosa alhora? Potser si que tot ho desproporcionem i que moltes vegades ens deixem arrossegar pels darrers anuncis de la tele o per la darrera moda, però si ens adonéssim de l'esforç que fem tots plegats mentre busquem aquell regal que farà somriure als altres, els que tenim més a prop o als més llunyans, potser la festa del Nadal/Reis deixaria de ser menys consumista i es convertiria en això que volem que sigui: un moment de goig i d'il•lusió que es materialitza al moment en que tu penses què li agradarà a l'altre i l'altre pensa que és allò que et farà una mica més feliç a tu.
Els cristians "santificaren" una festa pagana, la del solstici d'hivern, quan el dia comença a créixer, i la feren coincidir amb el naixement d'un infant, del Déu-fet-home, en digueren. El món occidental, que en tantes coses ha anat marcant pautes, va anar guarnint i mimant aquesta festa i ara ha esdevingut una festa universal. I perquè els regals? A moltes cultures, el naixement d'un infant és rebut amb alegria per tota la família i el seu entorn més immediat i molt manifesten el seu goig oferint presents. El naixement d'un infant ha esdevingut sempre una perllongació de la família, de la tribu, és una riquesa per a la societat... Així també uns "pastors d'aquelles contrades " –les de Betlem- i també uns "mags vinguts de lluny" anaren a portar les seves ofrenes a aquell infant nascut un 25 de desembre....
Aquell fet es repeteix cada any per aquestes diades i les famílies omplen de regals als més petits i als més grans... Pensar quin serà l'obsequi que farà més il•lusió a aquell menut o al pare o a l'avi no és una acció veritablement positiva i generosa alhora? Potser si que tot ho desproporcionem i que moltes vegades ens deixem arrossegar pels darrers anuncis de la tele o per la darrera moda, però si ens adonéssim de l'esforç que fem tots plegats mentre busquem aquell regal que farà somriure als altres, els que tenim més a prop o als més llunyans, potser la festa del Nadal/Reis deixaria de ser menys consumista i es convertiria en això que volem que sigui: un moment de goig i d'il•lusió que es materialitza al moment en que tu penses què li agradarà a l'altre i l'altre pensa que és allò que et farà una mica més feliç a tu.
Nota: un post com aquest ja havia estat "penjat" al meu bloc, però per art de màgia la nit de Reis, com màgica és aquesta nit, es va "despenjar"
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home