Moments de quietud

Hi ha dies atrafegats i dies de més tranquil·litat, i hi ha dies que tenen de tot una mica, com avui. Però no vull parlar de l'atrafegament, perquè això s'esdevé quasi sempre, si no de la quietud i si m'apures de la sol·licitud. D'aquest sentir-se per unes hores sol, sense sorolls, ni paraules, ni ningú que et trenqui el teu pensament. Avui se'ns fa difícil, sinó marxem sols dalt d'una muntanya, trobar aquest petits espais de silenci i de retrobament que de vegades són necessaris per anar reposant les coses que t'han passat, que t'han dit i que t'han fet arribar i poder-los contemplar des de la distància i així no et saben tan greu que quan te les han dit, ni tan horroroses de com les has sentides, ni tan punyents de com les has llegit...

Poder i saber mirar les coses a distància i amb serenor ens permet resituar-les moltes vegades al seu lloc o potser actuar-hi diferent de com ho faríem al primer moment. Cada vegada més em decanto a deixar que les coses "descansin", madurin i després, si cal s'hi actuï. Això no vol dir que si es cala foc no s'hagi de prendre una decisió ràpida, però la resta de les coses, tal vegada, poden esperar un a mica més.

La nostra societat s'ha convertit en un niu de presses i tot ha d'estar enllestit per ahir i aleshores fem les coses corrents i acaben sortint malament. Potser hauríem de començar a mirar les coses amb més calma –que no vol dir que ens hi haguem de jeure- però si que potser no ens cal voler abastar tant i tant, i tot plegat per què? si quan t'adones de la fluïdesa i la fragilitat de la vida tantes presses perden tot el sentit. L'important es poder viure plenament cada instant de la teva vida i compartir-lo, si s'escau amb tots aquells que tens a prop, altrament et pots trobar abocat a no veure que la vida s'esmicola ràpidament sense haver pogut fruir de tot allò que ens envolta,