El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dissabte, de gener 13, 2007

Cinc curiositats

En Francesc va enviar-me això d'un meme i per tant passo a fer els deures.
1.-Vaig arribar a l'internat un dilluns al matí, mig marejada, després del llarg trajecte amb l'autobús. Aviat em vaig refer. La nova situació, un espai diferent, piscina, amigues noves, etc, em va fer oblidar les peripècies del camí. L'endemà però, per esmorzar em posaren cafè amb llet i sucre. Jo vaig dir que no en prenia mai de cafè amb llet i el sucre, que el sucre no m'anava gens bé. Vaig estar una llarga estona amb la tassa pel plantada al davant meu. Al cap d'una llarga hora la cap em va venir a dir que si no m'ho prenia no em mouria d'allà tot el dia. Vaig insistir, però no em feren cas. Al final vaig agafar la tassa amb la llet i el cafè gelats i m'ho vaig prendre. No va passar ni mitja hora que tot el que havia entrat va tornar a sortir... L'endemà ja no em posaren sucre al cafè amb llet... Aleshores només tenia 10 anys.

2.-Una de les tasques que s'havia de fer al campament era anar a buscar la llet a una casa de pagès de les rodalies. De fet, s'havia de pujar una estona fins trobar una casa que sí que tenien vaques i ens podien proporcionar la llet per a tots aquells dies. Em vaig oferir per a fer-ho. A la casa, molt de pagès, vaig veure que hi havia dues nenes, les vaig saludar. El segon dia, les nenes també hi eren i la més gran em va acompanyar fins el campament; pel camí, ens intercanviarem els nostres noms i descobrirem que havíem nascut el mateix dia. Teníem la mateixa edat! Tots els altres dies va voler acompanyar-me fins on teníem instal·lat el campament. Avui, encara som amigues.

3.-Era un examen semi-rutinari, però jo encara no en sabia massa de grec –i ara tampoc- i m'hi vaig posar. Al cap de cinc o sis paraules vaig adonar-me que a mesura que anava traduint es perfilava la cançó de les benaurances; provava una paraula més i era exacta. Vaig fer unes quantes pesquisses al llarg del text i vaig veure que tot encaixava; finalment em vaig decidir anar escrivint tota la cançó: em varen posar un 10!

4.-Feia només un dia de la meva arribada de França on havia passat part de l'estiu, gairebé no havia tingut temps per a parlar amb ningú i vaig haver d'anar a l'Institut, les classes ja començaven. Recordo que a la tercera hora tocava classe de francès.. Va entrar el professor i després del bonjour corresponent va començar a fer llegir a la gent; com que estava a la primera fila em va tocar aviat i vaig llegir perfectament! i tant...! Després, en francès, el profe em va dir: pot traduir, si us plau? No hi va haver manera, era incapaç de traduir res del que havia llegit, si ja ho entenia tot... no vaig poder dir ni una paraula. Uns quants dies més tard encara somniava en francès.

5.-El meu cosí em va trucar per a dir-me que l'endemà a 2/4 de 4 estigués al portal amb un parell d'entrepans i una bossa de dàtils. Vaig preguntar a que venia aquella missiva i em va respondre: no recordes que volies pujar a la Pica d'Estats? doncs, apa, ànims que demà hi anem. Dit i fet, i en un tres i no res em vaig trobar arribant als llacs al peu de la tartera. vàrem fer bivac allà i així seria més fàcil fer el cim a bon matí. A mitja nit, un dels companys fa: "Apagueu el llum, que no puc aclucar l'ull" El llum era una lluna immensa que havia tret el cap per darrera les muntanyes. A trenc d'alba enfilarem la tartera amb grampons i piolet perquè tot estava gebrat. Vàrem fer cim molt aviat i des de dalt de la Pica podíem albirar d'un cap a l'altre dels Pirineus. Feia un dia magnífic!
Com bé deia en Francesc, segur que en tens més de cinc, o sia que les restants per un altre meme....

3 Comments:

At 6:49 a. m., Blogger Cesc Amat said...

Bé! Veus com no era tan difícil... :-)

 
At 10:53 p. m., Blogger Núria Aguilar said...

Maria Carme, ets tant divertida escrivint com parlant, m'agrada llegir-te i escoltar-te.
Un petó.

 
At 4:15 p. m., Blogger Xavier Mir said...

Benvolguda,
m'agradaria saber per quin motiu la socialista francesa Ségolène Royal és partidària d'un referèndum d'autodeterminació al Quebec i en canvi els socialistes catalans no volen plantejar-ne un entre la ciutadania catalana. Moltes gràcies.

Xavier Mir

http://blocs.mesvilaweb.cat/xmir

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home