El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dimecres, de desembre 26, 2007

Dies de festa

Sempre acabem dient que aquests dies són diferents, que són poc normals. I és ben cert, talment sembla que les busques del rellotge s’hagin parat i no ens recordem de res ni que el món existeixi: la casa, la cuina –sobretot la cuina- la família i ja està. I ben bé no està. Perquè no és cert que el món s’aturi i que la gent canviï de ritme. Ben mirat, només uns quants i uns quants ben poquets, però com que sovint “universalitzem” allò que s’esdevé a casa nostra... I tan avui com ahir el sol ha sortit –una mica més aviat ja- i s’ha tornat a amagar i també la lluna, que fa un parell de dies que va fer el ple i era magnífica. Diuen que la millor lluna és la del ple de gener, que fins i tot pots sortir al jardí i llegir de tanta llum que fa, tot i que no es pas bona època per a sortir a prendre la fresca a mig gener i a mitja nit. Bé, el que dèiem, malgrat que uns quants ens quedem tancats a casa –avui, uns quants menys perquè per Sant Esteve només els catalans i els anglesos fem festa- el món segueix donant voltes i hi ha infants que neixen i gent que ens deixarà per sempre, hi ha baralles –les bones noticies no arriben mai- i segrests i penes i també esport. Això si, perquè a part dels agosarats que fan com cada any la travessa del port el dia de Nadal hi ha diferents campionats que no s’aturen. I també hi ha concerts. Molts concerts i a tots ens agrada sentir concerts per Nadal i cantar nadales. Ahir mateix varem assistir a un concert quasi familiar –perquè no hi havia massa gent- però que en canvi va ser força aconseguit, perquè el que agrada a la gent és sentir cantar cançons conegudes i no allò que en diuen “un concert” de debò. De tota manera, veig que els músics en aquests concerts “tan populars” el que solen fer és un programa max-mix, entre mig de peces conegudes n’hi posen de menys conegudes però prou boniques i així de mica en mica la gent anem educant la oïda, perquè molts som de la generació no-musical, és a dir quan la música només era per a una “elit” i els altres ens havíem de conformar amb la “nova cançó”... Uf! Quin rotllo. Està vist que fins i tot la inspiració avui és diferent. Bon Nadal