Dies de festa

Sempre acabem dient que aquests dies són diferents, que són poc normals. I és ben cert, talment sembla que les busques del rellotge s’hagin parat i no ens recordem de res ni que el món existeixi: la casa, la cuina –sobretot la cuina- la família i ja està. I ben bé no està. Perquè no és cert que el món s’aturi i que la gent canviï de ritme. Ben mirat, només uns quants i uns quants ben poquets, però com que sovint “universalitzem” allò que s’esdevé a casa nostra... I tan avui com ahir el sol ha sortit –una mica més aviat ja- i s’ha tornat a amagar i també la lluna, que fa un parell de dies que va fer el ple i era magnífica. Diuen que la millor lluna és la del ple de gener, que fins i tot pots sortir al jardí i llegir de tanta llum que fa, tot i que no es pas bona època per a sortir a prendre la fresca a mig gener i a mitja nit. Bé, el que dèiem, malgrat que uns quants ens quedem tancats a casa –avui, uns quants menys perquè per Sant Esteve només els catalans i els anglesos fem festa- el món segueix donant voltes i hi ha infants que neixen i gent que ens deixarà per sempre, hi ha baralles –les bones noticies no arriben mai- i segrests i penes i també esport. Això si, perquè a part dels agosarats que fan com cada any la travessa del port el dia de Nadal hi ha diferents campionats que no s’aturen. I també hi ha concerts. Molts concerts i a tots ens agrada sentir concerts per Nadal i cantar nadales. Ahir mateix varem assistir a un concert quasi familiar –perquè no hi havia massa gent- però que en canvi va ser força aconseguit, perquè el que agrada a la gent és sentir cantar cançons conegudes i no allò que en diuen “un concert” de debò. De tota manera, veig que els músics en aquests concerts “tan populars” el que solen fer és un programa max-mix, entre mig de peces conegudes n’hi posen de menys conegudes però prou boniques i així de mica en mica la gent anem educant la oïda, perquè molts som de la generació no-musical, és a dir quan la música només era per a una “elit” i els altres ens havíem de conformar amb la “nova cançó”... Uf! Quin rotllo. Està vist que fins i tot la inspiració avui és diferent. Bon Nadal