Agafa els diners i córrer

Aquest era el títol d'una pel·lícula de fa molts anys, però era justament això, una peli i prou. Avui al tren –el tren dona molt de si i sobre tot si s'està parat per alguna avaria- han agafat una bossa i a córrer... Eren una parell de turistes que pujaven al tren i anaven amb una bicicleta i una noia els ha ajudat a pujar al tren. Quina amabilitat oi? Mentre es situaven ha pres la bossa i ha marxat vagó enllà. Un xicot, que se n'ha adonat, s'ha aixecat i del seient estant en anglès els ha dit el que estava passant i l'home ha marxat cap a la direcció que el noi indicava. Evidentment la noia "amable" ja havia desaparegut. Amb aquella riuada de gent del capvespre, era ben fàcil d'escapolir-se... Quin greu, quin mal record per aquells turistes, quin mal rotllo.... Tothom hi ha fet el seu comentari. La llàstima ha estat no poder reaccionar més ràpid, però està clar, ells, els lladres sí que ho tenen tot planificat i controlat, però tu, què vols, abans no has reaccionat, ves a saber on són.
Feia escasses hores que havia anat a unes oficines i a l'entrar m'he donat que la porta estava forçada. He preguntat què havia passat i m'han explicat que aquest cap de setmana havien "polit" tres plantes del mateix edifici, que és tot d'oficines. I no va sonar cap alarma? No, no, ningú se'n va adonar. Ells, els lladres, sempre saben molt bé el què fan, a on ho fan i quan, i ho tenen tot controlat. Però nosaltres no hi atinem, pensem que potser són uns operaris que venen arreglar una emergència....

Què complicat que és tot això. Potser podem arribar a entendre que aquell que no té res li costa menys atrapar un tros de pa que demanar-te'l ja que no té la certesa que si te'l demana tu li donis. Davant de tants que tenen tant podríem entendre els que "roben" perquè estan a la misèria i algú encara hi afegiria que potser és ben seu, però el que costa d'entendre és a aquesta gent que d'una forma individual o en grup organitzat fan del robatori el seu "ofici". Semblava que això, en una societat civilitzada, amb gent que ha tingut accés a la formació, a la feina...., ja no passaria; doncs sí, passa; no ens agrada, però passa, hi passa al davant nostre i ens fa sentir impotents i descol·locats. Sembla que al codi d'Hammurabi aquesta malifeta ja està penada, però no és cap consol pensar que estem igual que fa 3700 anys. Quin desastre que som els humans!