25 anys!

Hi ha moltes celebracions de 25 anys, nosaltres hem celebrat la nostra amistat: 25 anys d'amistat; en va unir la feina, cadascú amb la seva responsabilitat, però més enllà del treball es va anar forjant una amistat que ni el temps ni la separació física del treball ha fet minvar.

Quantes coses hem forjat plegades, hem viscut, hem disfrutat, hem sofert! Hi ha però un tema que no podem separar de la nostra amistat: el treball, millor dit l'esforç per fer el treball ben fet, sense escatimar ni hores ni neguits. Aquest gran repte que és fer la feina ben feta, no perquè vinguin a donar-nos-en les gràcies, i que bé que ho fas, etc, sinó perquè toca, perquè ens faran forjar així, perquè no entendríem fer les coses a mitges, ni que els altres haguessin de treure les castanyes del foc, perquè nosaltres hem llençat la tovallola.

Amb el recorregut del temps, de les nostres pròpies vides, ens adonem que l'esforç ha estat el nostre millor company de camí, un camí que iniciarem plegades fa 25 anys i que ara cadascú de nosaltres desenvolupa en àmbits i espais diferents. Vàrem tenir la sort de trobar-nos a la feina, i juntes vàrem treballar una pila d'anys; avui joioses hem celebrat que seguim essent tan amigues com aleshores i disposades a ajudar-nos mútuament en els moments difícils de les nostres pròpies vides. Acabem de superar un d'aquests moments i per això encara ens agradava més de poder compartir una estona de la nostra vida.

L'amistat, això que ens fa vibrar al costat de l'altre, no és res més que això, estar disposat a compartir amb l'altre tots els moments bons i dolents de la vida; celebrar-ho és evidenciar que res ni ningú podrà mai trencar ni anul·lar allò que el pas dels anys ha anat fent pòsit a les nostres vides. Un amic és el millor tresor que podem tenir.