A les cinc del matí

En arribar a la feina un dels meus companys comenta que a les cinc del matí ha hagut de trucar els mossos d’esquadra per que al pis de sota hi havia una llarga i tensa discussió.

Finalment han vingut els mossos i el tema s’ha calmat. Sembla.

Al cap de poc un altre company ha dit que ell també, a les cinc del matí, ha hagut de tancar la finestra perquè dos paios es barallaven. Al final, després de molta discussió han marxat carrer enllà.

Passava alguna cosa estranya a les cinc del matí? Hi havia una interconnexió negativa d’astres ? Com que no hi entenc en astronomia per més que miri el cel no sabré veure si hi ha algun astre capgirat. A mi m’agrada, més aviat, mirar el cel i veure–hi brillar milions d’estels, encara que perquè això s’esdevingui cal que sigui una nit obscura i que hom es trobi dalt d’una muntanya o en un indret lluny de la ciutat.

Però tornem al fet, al fet d’aquest degoteig llarg de baralles i discussions. Abans no passava? Abans no ens en assabentàvem? Abans, en el cas de les parelles la dona optava –o estava educada per..- callar, i aquí s’acabava tot? En una societat on els mínims bàsics estan garantits, és a dir on no cal patir pel menjar, per la sanitat, per l’educació.... , cada dia ens arriben més situacions de confrontació i no només entre parelles. Què passa? Què ens està passant? Quina cosa no hem educat que ens trobem en una societat tan crispada? En gent que de seguida salta?

Moltes vegades, entre nosaltres, ens passa que no sabem o no volem escoltar, que volem imposar el nostre criteri, que volem que ens escoltin i no volem ni sentir els arguments dels altres. Quan això va pujant de to, ens anem engrescant, engrescant i això ja no hi ha qui ho pari.

I ens diem pacífics? I diem que volem treballar per la pau al món si ni tan sols som capaços d’escoltar el que diu l’altre i a la primera saltem? No hauríem de començar a educar-nos, tots plegats, petits i grans, en aprendre a escoltar, en aprendre a dialogar, en aprendre a valorar els criteris dels altres i acceptar que més enllà de nosaltres l’altre també té opinions positives, també té arguments valuosos...?

I abans de tot ens cal intentar estar en pau amb nosaltres mateixos per tal de poder transmetre arreu una aureola de tranquil·litat, de calma, d’assossec per tal de no ser generadors de tensions, de discòrdies, de baralles... , si no portadors de pau.