El Valle de la Luna

Si hi arribes un capvespre de lluna plena trobes una vall il·luminada per un munt de petits llantions: son les pedres mineralitzades que brillen al reflex de la llum. És, diuen, un espectacle únic, llunàtic, perquè només es pot donar en un espai com aquest. I és per això que quan es tracta de fer proves similars a la lluna els científics s’arriben a aquesta vall espectacular perquè la seva morfologia és semblant a la que té el sòl lunar...
Anar-hi en ple dia, però, t’ofereix tota una altra imatge: pedres recargolades, roques esquinçades, sorra que acaba d'ajeure's....

Els ulls només visualitzen dos colors: el blau del cel d’una intensitat desconeguda i el marró amb totes les seves variants, més de les que hi havia a les capses de llapissos de colors de Caran d’Ache de quan érem infants.... Hi ha forats i grutes, senders i corriols que t’enfilen fins els diferents pujolets, alguns de roques fermes, d’altres suaus i flonjos, són els que el vent ha anat construint apilonant la sorra fins a fer-ne muntanyes-dunes gegantines. Tot és gran, tot és immens, però ni un sol bri de vida, ni un matoll, ni una mala herba, ni tampoc cap ésser viu, perquè allà la vida és la magnitud de la bellesa, és el silenci, és la solitud....
Dins d’aquest espai immens ets tu i només tu el qui dona vida a aquell paratge, ets tu qui dona sentit a tanta bellesa comprimida. Tu hi aportes la teva presència i amb ella les pedres, les roques, la sorra.... prenen sentit i donen vida i color a aquesta meravellosa vall. Només cal que obris els ulls i contemplis.