El concert

Des de fa uns anys a Mataró es celebra un concert per Sant Jordi i al programa no hi falta algunes de les cançons catalanes que ens apropen a aquest sentit de pàtria, país... (que cadascú hi afegeixi el que li sembli més adient –o el que més li agradi. Sense discussió).

El concert va ser força reeixit, sobre tot per les magnífiques veus del grup de Centelles que tot i cantant a "capella" feien vibrar mig temple. El "nostre" tenor Fadó que els va acompanyar en els moments de les cançons que fan "pàtria" també correcte, i agraïts que desinteressadament hi volgués participar; però el cert és que arribats a aquests moments sublims i quan tothom dret acompanyava el "Per damunt dels nostres cants..." vaig fer un retorn en el temps, a l'any 1968, quan per primera vegada es va autoritzar cantar la cançó després de molts anys de silenci. Fou al monestir de Sant Cugat en una nit exuberant i on tothom, aleshores també dempeus, però amb llàgrimes als ulls, va poder escoltar "El cant de la senyera". Ahir, tot i la majestuositat de la festa, res a veure....Respectuosos, sí, emoció? Potser els més grans encara recordaven els anys de repressió i de boca closa, però els joves ni tan sols saben que durant molts anys estigués prohibit cantar i/o escoltar aquesta cançó, i que es va precisar d'un permís especial per a poder- la sentir aquella nit de primavera d'ara fa 40 anys al monestir de Sant Cugat, després dels tristos Fets del Palau de l'any 1960.
És fa difícil explicar i fer entendre què foren tants i tants anys de silenci. Sembla però, que rebuscant la memòria alguns joves comencen a entendre el llarg camí que molts varen –vàrem- fer per poder obtenir la democràcia que avui gaudim.
No en volem les gràcies, però si que es reconegui el gran esforç que va costar i que molts no varen poder ni tastar-la.