Bon dia!

Aquests dies els homes del temps, a part d’explicar-nos quin temps farà l’endemà, i l’endemà passat, ens mostren un recull de les moltes fotografies que reben la majoria d’elles sobre de la sortida o la posta del sol i algunes altres sobre els grans mars de núvols que cobreixen les nombroses valls de Catalunya, o dit d’altra manera dels paratges de Catalunya amagats sota de la boira. És difícil tria quines són les més boniques, el cert però és que la més bonica és aquella que es pot contemplar directament. Pujar del terrat, a trenc d’alba i poder admirar com les nombroses llums de colors rogencs i grocs van vestint el cel que s’emmiralla sobre un mar platejat és un dels millors espectacles amb els que ens pot delectar la natura a aquestes hores del matí. I el més sorprenent és que cada dia és diferent. Els que es lleven tard, però, es perden aquesta salutació que ens ofereix la natura i s’han d’acontentar amb les fotos dels homes del temps. També n’hi ha però, que es lleven d’hora i que s’han de traslladar per carretera al seu lloc de treball i justament han de creuar una d’aquestes valls amarades de foscor: en mig de l’espessa boira no es veu res, no es distingeix res de res, i costa imaginar-te que uns metres més amunt hi ha un cel blau i nítid... Algunes ciutats i molts pobles viuen moltes vegades dies i dies acompanyats per les boires i aleshores no els queda més remei que mirar la tele i adonar-se que més enllà, més enllà, fa bon dia!