El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dissabte, d’agost 21, 2010

Flors a Romania

D'entrada quan ens parlen de Romania a tots ens ve al cap la imatge d’un país trencat, depauperat, colpit per la seva història... Només cal agafar una avió i aterrar a l’aeroport de Bucarest. De camí cap a la gran ciutat comences a observar, atònit, paisatges verdejants que de mica en mica es converteixen en un gran parc-jardí, ple de llacs, d’arbres, de flors.... Quan t’endinses a la ciutat vas trobant noves places, nous jardins, grans avingudes arbrades.
Si que és cert que tots aquests jardins es contradiuen en la major part de les façanes dels seus edificis malmeses pel pas dels anys i d’altres per la senzillesa dels seus materials. Els que són privats i de formigó, segur que formen part d’aquest gran potencial de millores que amb els sous actuals dels romanesos són difícils d’endegar. Abans, com que tot era de l’Estat, l’Estat havia de tenir cura de tota la propietat comuna, però ara... També les infraestructures de serveis –cablejats- ens recorden les de molt països del Tercer Món, però les places ben enjardinades, amb flors de tots colors, et fan oblidar aquesta part encara no resolta. Tots els romanesos gaudeixen d’una casa, d’un sostre on aixoplugar-se, això és cert, però a més a més tenen tants espais d’oci i de lleure on poder passejar que els fa més lleuger de portar totes aquelles mancances de bellesa que no tenen les façanes de llurs edificis.
Romania és un país ple de flors, a la capital, als petits poblets de les muntanyes, arreu es pot albirar un pom de vistoses flors. A l’estiu, és clar.