El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, de desembre 24, 2006

I a mitjanit, els pastors

I a mitjanit, els pastors,
acompanyats pel silenci
i per la claror dels estels
es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

Ells, senzills rabadans
cregueren en l’anunci
d’un món nou ple de color;
i es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

On és aquell missatger
que arriba per recordar-nos
que a Betlem neix un Infant,
quan perduts per tant brogit
hem oblidat el seu clam?

Cada Nadal ens convida
a refer el camí del portal.
és un camí sembrat d’incerteses,
de llum i tenebres,
però alhora ens conforta
amb aromes de pau.

La tendresa d’una mare
i el dolç só d’una cançó
faran que aquell plor d'injustícia
esdevingui un son de dolçor.
i l’infant, ajagut a la menjadora
somrigui, per fi, a la llum d’aquest món.

I tu, caminant del desert de la vida,
vols, ser-ne mare?
vols ser-ne cançó?
I tu, insensible al crit de tants pobles
que malden per una rostre digne
per un tros de terra, de pa i d’amor

A mitjanit, com els pastors,
acompanyats pel silenci i pels estels
que des del firmament
els regalaven la seva claror,
posa’t en camí,
lluita per aquest futur tan incert
i trobaràs en els altres
la Llum de l’Infant.