Dràcula, fill del Dragó

El nom de Dràcula, ve del sobrenom que rebien els prínceps de Valàquia o de Transilvània. No sabem ben bé si perquè aquest era el nom del mític Dragos, fundador de Moldàvia, que juntament amb les altres dues regions formen la Romania actual. El cert, però, és que Dràcula, vol dir fill del Dragó. En alguns llocs es traduït com a fill del Diable, perquè sembla que els dragons sortien de l’Infern. Avui, però, i degut a B. Stoker, Dràcula s’associa a vampirs i a personatges que et claven els ullals i xuclen la teva sang.... Cap d’aquests personatges imaginaris va viure al castell de Bran que és on l’irlandès Stoker situa el llegendari príncep -que no compte.

Diuen que una bella princesa d’aquells indrets li agradava banyar-se amb la sang de donzelles joves perquè això la rejovenia.... També és cert que un dels prínceps de Valàquia, Vlap Tepes, conegut per la posterioritat amb el nom de l’Empalador, va ser conegut arreu per la forma de torturar als seus enemics... Unes i altres històries varen inspirar a B. Stoker i la seva novel•la de vampirs, avui de domini universal.

El castell de Bran, una fortalesa de finals de l’edat mitjana, era una torre de defensa situada en un pas estratègic que al mateix temps exercia de burot –control comercial- entre la Valàquia i la Transilvània, i pel que sembla no hi va viure cap dels personatges citats.

De vampirs, però, i d’altres tipus d’Empaladors, de persones que fan mal, que claven “les ungles” de la maldat i de la mesquinesa n’hi ha un munt. I només amb la intenció de fer mal a l’altre. No cal anar massa lluny per a trobar “vampirs” del segle XXI. A casa nostra n’hi ha un piló. En parlarem; avui, però, només mostrem el castell de Bran, visitat pels romanesos per tot el que va suposar al llarg de la seva història i pels turistes, per tot allò que n’han explicat i que només és llegenda