Sant Jordi de Voronet. Bucovina

El monestir de Voronet és un dels nombrosos monestirs de Bucovina,

que per la seva bellesa és anomenat la capella Sixtina d'Orient.
Els seus frescos, dominants pel color blau -perquè sempre que un dels materials utilitzats és el "llapislázuli"- expliquen la vida de Jesús, i diferents passatges de la Biblia, entre els quals destaca el judici final, que ocupa tot el pòrtic d'entrada. El monestir està dedicat a Sant Jordi que és un dels sants més admirats de l'Orient i fou fet construir l'any 1488 pel príncep moldau Esteve el Gran. És tracta d'una construcció gòtica tal i com testifiquen les seves finestres i elseu interior ( que no es pot fotografiar).

El monestir, com la resta de monestirs de Bucovina està regentat per monjes ortodoxes que viuen amb petites cel·les individuals al seu entorn.

El que és curiós és que aquests monestirs situats a la Moldàvia romanesa, al Nord Est de l'actual Romania, han estat respectats al llarg dels anys: ni els invasors del Nord, ni del Sud, ni el recent derrocat règim comunista han anul·lat la vida religiosa d'aquests monestirs ni per tant d'aquestes regions. A l'època otomana, quan l'imperi turc ocupava tots aquests països de l'Europa Oriental, diferents pactes de "vassallatge" amb els senyors o prínceps feudals de Moldava permeteren que aquests i d'altres monestirs seguissin fent culte al seus fidels. També, darrerament, corrent molt dins de la història, quan Romania pels diferents tractats després de la II guerra mundial va "caure" en mans comunistes la religió va seguir essent permesa. No se'n sap el preu, ni el què, perquè n'hi ha que diuen que mentre els religioses ortodoxes esdevingueren "còmplices" del règim, els catòlics, en canvi, foren perseguits. Deixant aquests termes per als historiadors, perquè estudiin la pervivència de la religiositat dels romanesos encara avui, seguirem contemplant aquests bonics monestirs que formen part de la història d'aquest país.