El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

dimarts, d’agost 21, 2012


LA PLATJA

Pels que tenim la sort de viure prop del mar aquests dies de calor intensa no hi ha res millor com “anar a mar”, que és com ho diem la gent de la comarca.

Poder gaudir d’una estona d’aigua fresca –enguany malgrat la calor, l’aigua manté encara una temperatura fresqueta- no té preu. I és veritat: anar a la platja té per a molts cost zero, sobre tot pels que hi poden anar caminant. Però fins i tot pels que venen de contrades interiors, la platja esdevé un lleure de baix cost (com es diu ara). Només han de pagar la gasolina si venen amb cotxe o pagar el bitllet si ho fan amb transport públic.

El cert és que les platges -a casa nostra- han esdevingut un bé universal del qual en gaudeix moltíssima gent (a d’altres països, les platges no són públiques i cal pagar per a poder-hi entrar). Al llarg del dia, a la platja,  hi arriba un munt de persones diverses: gent gran, gent jove, famílies, mares, pares, nens... Gent d’aquí i gent d’allà. Gent molt blanca i gent de color. I allà, ajaguts damunt la sorra, amb banyador, bikini o mono bikini, tots som iguals, no hi ha diferències; tots volem el mateix i tots fem el mateix: banyar-nos, prendre el sol, caminar per la sorra... Tots estem convidats a gaudir del mateix: de l’aigua, del sol, de suau oreig que t’acarona si aconsegueixes situar-te ben arran del mar, del soroll acompassat de  les ones al trencar-se damunt la platja... I els infants a fer sorreta, flams i amb l’ajuda del pare algun castell de sorra.

Les platges no son només pels turistes com semblava temps enrere. I és bo reconèixer que molts han reconquerit les platges després d’un llarg silenci. Molts recordem encara quan “a mar” només hi baixàvem quatre joves, alguna mare amb la canalla –s’hi anava a berenar- i alguna persona que anava a prendre els banys per prescripció mèdica. I entre mig de tant pocs banyistes podies ensopegar-te amb les barques dels pescadors. Aleshores ningú donava importància al mar, ningú cuidava la platja i els claveguerams de tots els pobles de la costa arribaven impunement dins del mar. I no cal dir el trist espectacle que oferia la platja l’endemà d’una tempesta d’estiu amb tota la brutícia que torrents i clavegueres havia arrossegat vora el mar i les rates ofegades pel tragit de l’aigua de panxa en l’aire....

Ara podem gaudim d’aquest bé tan meravellós que la natura ens ofereix i també compartim-lo, perquè vora el mar, tots som iguals.