Cinc curiositats

En Francesc va enviar-me això d'un meme i per tant passo a fer els deures.

1.-Vaig arribar a l'internat un dilluns al matí, mig marejada, després del llarg trajecte amb l'autobús. Aviat em vaig refer. La nova situació, un espai diferent, piscina, amigues noves, etc, em va fer oblidar les peripècies del camí. L'endemà però, per esmorzar em posaren cafè amb llet i sucre. Jo vaig dir que no en prenia mai de cafè amb llet i el sucre, que el sucre no m'anava gens bé. Vaig estar una llarga estona amb la tassa pel plantada al davant meu. Al cap d'una llarga hora la cap em va venir a dir que si no m'ho prenia no em mouria d'allà tot el dia. Vaig insistir, però no em feren cas. Al final vaig agafar la tassa amb la llet i el cafè gelats i m'ho vaig prendre. No va passar ni mitja hora que tot el que havia entrat va tornar a sortir... L'endemà ja no em posaren sucre al cafè amb llet... Aleshores només tenia 10 anys.

2.-Una de les tasques que s'havia de fer al campament era anar a buscar la llet a una casa de pagès de les rodalies. De fet, s'havia de pujar una estona fins trobar una casa que sí que tenien vaques i ens podien proporcionar la llet per a tots aquells dies. Em vaig oferir per a fer-ho. A la casa, molt de pagès, vaig veure que hi havia dues nenes, les vaig saludar. El segon dia, les nenes també hi eren i la més gran em va acompanyar fins el campament; pel camí, ens intercanviarem els nostres noms i descobrirem que havíem nascut el mateix dia. Teníem la mateixa edat! Tots els altres dies va voler acompanyar-me fins on teníem instal·lat el campament. Avui, encara som amigues.

3.-Era un examen semi-rutinari, però jo encara no en sabia massa de grec –i ara tampoc- i m'hi vaig posar. Al cap de cinc o sis paraules vaig adonar-me que a mesura que anava traduint es perfilava la cançó de les benaurances; provava una paraula més i era exacta. Vaig fer unes quantes pesquisses al llarg del text i vaig veure que tot encaixava; finalment em vaig decidir anar escrivint tota la cançó: em varen posar un 10!

4.-Feia només un dia de la meva arribada de França on havia passat part de l'estiu, gairebé no havia tingut temps per a parlar amb ningú i vaig haver d'anar a l'Institut, les classes ja començaven. Recordo que a la tercera hora tocava classe de francès.. Va entrar el professor i després del bonjour corresponent va començar a fer llegir a la gent; com que estava a la primera fila em va tocar aviat i vaig llegir perfectament! i tant...! Després, en francès, el profe em va dir: pot traduir, si us plau? No hi va haver manera, era incapaç de traduir res del que havia llegit, si ja ho entenia tot... no vaig poder dir ni una paraula. Uns quants dies més tard encara somniava en francès.

5.-El meu cosí em va trucar per a dir-me que l'endemà a 2/4 de 4 estigués al portal amb un parell d'entrepans i una bossa de dàtils. Vaig preguntar a que venia aquella missiva i em va respondre: no recordes que volies pujar a la Pica d'Estats? doncs, apa, ànims que demà hi anem. Dit i fet, i en un tres i no res em vaig trobar arribant als llacs al peu de la tartera. vàrem fer bivac allà i així seria més fàcil fer el cim a bon matí. A mitja nit, un dels companys fa: "Apagueu el llum, que no puc aclucar l'ull" El llum era una lluna immensa que havia tret el cap per darrera les muntanyes. A trenc d'alba enfilarem la tartera amb grampons i piolet perquè tot estava gebrat. Vàrem fer cim molt aviat i des de dalt de la Pica podíem albirar d'un cap a l'altre dels Pirineus. Feia un dia magnífic!

Com bé deia en Francesc, segur que en tens més de cinc, o sia que les restants per un altre meme....

Consumir o regalar?

Fa una estona he llegit en una paret: El Nadal és una festa capitalista i consumista. La persona que m'acompanyava ha fet "ja fa anys que hi és", però ningú l'ha borrat. Si, és cert que des de fa temps aquest argument retorna cada any per aquestes diades i malgrat tot seguim consumint i consumint... però, és aquest el sentit del Nadal?

Els cristians "santificaren" una festa pagana, la del solstici d'hivern, quan el dia comença a créixer, i la feren coincidir amb el naixement d'un infant, del Déu-fet-home, en digueren. El món occidental, que en tantes coses ha anat marcant pautes, va anar guarnint i mimant aquesta festa i ara ha esdevingut una festa universal. I perquè els regals? A moltes cultures, el naixement d'un infant és rebut amb alegria per tota la família i el seu entorn més immediat i molt manifesten el seu goig oferint presents. El naixement d'un infant ha esdevingut sempre una perllongació de la família, de la tribu, és una riquesa per a la societat... Així també uns "pastors d'aquelles contrades " –les de Betlem- i també uns "mags vinguts de lluny" anaren a portar les seves ofrenes a aquell infant nascut un 25 de desembre....

Aquell fet es repeteix cada any per aquestes diades i les famílies omplen de regals als més petits i als més grans... Pensar quin serà l'obsequi que farà més il•lusió a aquell menut o al pare o a l'avi no és una acció veritablement positiva i generosa alhora? Potser si que tot ho desproporcionem i que moltes vegades ens deixem arrossegar pels darrers anuncis de la tele o per la darrera moda, però si ens adonéssim de l'esforç que fem tots plegats mentre busquem aquell regal que farà somriure als altres, els que tenim més a prop o als més llunyans, potser la festa del Nadal/Reis deixaria de ser menys consumista i es convertiria en això que volem que sigui: un moment de goig i d'il•lusió que es materialitza al moment en que tu penses què li agradarà a l'altre i l'altre pensa que és allò que et farà una mica més feliç a tu.

Nota: un post com aquest ja havia estat "penjat" al meu bloc, però per art de màgia la nit de Reis, com màgica és aquesta nit, es va "despenjar"