Um somriure

He sentit el seu somriure. El somriure d’una mare jove que ha tingut el seu fillet abans de temps, però pel telèfon he sentit que somreia quan a través d’aquesta eina –el mòbil- li he enviat un petó. Era al llit, a l’hospital, refent-se del part i de l’ensurt, perquè encara no l’esperaven i l’infantó és molt petit. Avui, els han dit però, que tot està bé, que estava ben format –els òrgans vitals- i que ara cal esperar que creixi per poder anar tot junts a casa... I ella somreia, després dels dolors d’un part prematur i de moltes hores d’angoixa per saber com estava l’infant...
Voldria que aquest somriure perdurés en el temps: que l’infant creixès amb normalitat i que la mare i el pare també, el poguessin gaudir molts anys en plenitud, però això, avui és només un desig. Visc rodejada de molts infants discapacitats i amb paràlisi cerebral, molt d’ells fruit d’un mal part o d’un part prematur, i per això fins que passin els dies i les setmanes no sabrem com evolucionarà exactament aquest nou infant tan prematur. Tots estarem alerta i posarem els mitjans tècnics i humans per a fer costat a aquests pares joves per ajudar-los a que aquest creixement es pugui fer amb la millor estima i amb la millor atenció que la ciència avui ens permet, perquè els volem somrients i jugant amb aquesta nina i saltant i dansant darrera els gegants. Des d’aquí un altre petó.

Els germans musulmans

Els germans musulmans no han vingut; els esperàvem i no han vingut i potser han fet bé. No és gens agradable que un espai de reflexió i pregària que cada any les diferents delegacions de Mans Unides organitza com un acte més dins de la campanya contra la fam al món esdevingui un espectacle: teles, cameres, periodistes, flashos... Els musulmans, que ja han participat en algun acte com aquest enguany, donades les especials circumstàncies d’aquests dies, han decidit a darrera hora no assistir-hi. Tot això que s’han estalviat, perquè enlloc de reflexionar sobre la greu problemàtica de la fam, el titular hagués estat: un encontre interreligiós i pacífic en uns moments d’alteracions públiques etc.. I aquest és el tema: alguns volen veure més del que és; és cert que la famosa publicació d’unes vinyetes –ara fa sembla ja quatre mesos- ha desencadenat en algunes ciutats tot un seguit de fets violents. Alguns interpreten aquests moviments com un nou enfrontament entre l’Orient i l’Occident, entre la llibertat i l’opressió; però si bé és cert que alguns manifestants s’han extralimitat amb les seves actuacions fanàtiques això no és igual a dir que tots els homes i dones musulmans –que en són molts i molts- s’hagin de comportar igualment per tot arreu.
Per això, ha estat bé que els germans musulmans no es presentessin a aquest acte interreligiós que alguns molt acuradament havien preparat. Quan tot esdevingui més natural, més normalitzat i les cameres no busquin titulars que ajuden més a enrarir l’ambient que no pas a assossegar-lo potser aleshores lluny dels focus dels flashos podrem compartir aquests i d’altres espais.